El món de l'Alt Palància

M’escriu Seràpia des del seu refugi de la serra i em diu: “Estic aterrada pel que està passant als Estats Units i crec que tens raó i que hem de rellegir l’Apocalipsi, jo ho he fet i també opine que Trump és la Bèstia, així que, o espavilem o el món acabarà molt malament. A Trump, tan omnipotent com es creu, els frankensteins que ha creat per a fer de policia gestapo-trumpista, la I.C.E, acabarà anant-se-li de les mans”. Seràpia, però recupera el seu to natural i positiu i em diu: "Quina llàstima que podent fer-li front a tan increïble personatge, els demòcrates americans no arriben a un acord amb els republicans per a retallar les ales del desequilibrat i estrambòtic Trump". I diu: "lamentar-se de l’atac de Trump a la democràcia i no fer una contraofensiva no és gens raonable i seria més oportú que els demòcrates i els republicans nord-americans que estan espantats de Trump, pacten entre ells i criden la població a organitzar les grans concentracions del segle passat, ara contra l’emperador Trump i la camada de feixistes amb què s’ha rodejat”.

La reflexió americana de Seràpia diu que pot ser aplicable a Espanya: “on molts petits líders progressistes d’esquerres i també dels nacionalistes, no superen l’infantilisme que els impedeix fer acords de govern seriosos, començant per anar plegats en una o en poques llistes i preferisquen "lluir-se" com a primers d’unes llistes de perdedors". Seràpia fa l’advertència que podem perdre molt en les eleccions convocades, permetent el possible triomf de la dreta franquista-trumpista. Malgrat això, Seràpia té claríssim que lamentar-se del que pot passar si guanya la dreta i no fer una defensa unitària, és una imbecilitat i posa l’exemple del que ha passat a Extremadura i pot passar a l’Aragó. I continua: “ací em fa molta por que l’esquerra i els nacionalistes que donen suport a Sanchez no siguen capaços d’entendre que tenen l’obligació de repetir l’actual pacte i que hauran de ser tan raonables com per aparcar els detalls que els separen i partir d’allò que els uneix: "rebutjar el feixisme franquista; continuar governant fins completar els grans temes pendents: l’habitatge; esmenar les càrregues fiscals perquè paguen més els qui més tenen i més guanyen, inclosa l’església; completar les transferències autonòmiques i repartir justament els diners. Només amb açò ja haurien fet més que la dreta en tota la història. Pel contrari, fracassar deixant que governe la dreta serà com caure en un pou del que serà pràcticament impossible sortir fins a ves a saber quan, perquè a la dreta li costa molt soltar el mos quan enxampa el poder".