El crim de Paiporta, cruel

El segle XV valencià compta amb uns quants exemples de textos dietarístics -com ara la Crònica i Dietari d’Alfons el Magnànim- que contenen breus ressenyes biogràfics sobre personatges poc o gens coneguts i que, si han arribat a transcendir -si més no, que el seu nom figure en aquells manuscrits i que un dia o un altre arriben més o menys per atzar a les premses o, ara, al món digital, a través d’internet-, és precisament per algun episodi violent en les seues vides -normalment, referit a la seua fi-: assassinats, ajusticiaments, violacions, etc. que passen a constituir un catàleg de violències de gèneres molt diversos, bé comeses per particulars, bé aplicades pels poders sociopolítics que denominem “justícia”, però que mostren com aquelles actuacions extremes que podien acabar -i, de fet, acabaven sovent- amb les vides des seus protagonistes, han esdevingut, al remat, el punt fonamental per fer recordar aquelles dones i aquells homes que les varen patir.

El 1447, Melcior Miralles, capellà del rei Magnànim i autor del conegut dietari, anotà que el 26 de febrer, per la nit, a Paiporta, “fonch fet un cruel cas, ço és, que en la casa aprés de la d’en Ginís Ferrer, mataren huna dona e dos fills e huna filla: lo fill major havia XXII anys, l’altre avia X anys e la filla avia V anys”. I diu que una vegada morts “lançaren la mare e los fills en lo pou”. Se salvà, només, una filleta més menuda i un “moco, molt mal nafrat” que conegueren que havia estat gent de Genís Ferrer els qui havien comés l’assassinat múltiple. Un Ferrer que havia estat jurat de València l’any anterior i que en saber que el relacionaven amb la mort d’aquells veïns seus.

Els causants d’aquelles morts que fan l’efecte de ser provocades per alguna disputa familiar, foren sentenciats un parell de setmanes després: l’esposa de Ferrer, un captiu d’aquest, dos altres personatges de cognoms Piera i Pagés i un servent de Piera, tots foren ajusticiats. La dona va ser arrossegada per la ciutat i sabem que “vestia una gonella de grana” i va morir degollada. Piera i Pagés foren arrossegats i esquarterats i portats els quarts pels camins. El servent de Piera, que havia vigilat mentre es cometia el crim, va ser penjat i portat a Carraixet. No diu -segurament per oblit- Miralles, què va passar amb el captiu. Però no li augure una sort massa diferent.

Totes aquelles morts violentes, només per deixar-nos uns mots. I una certa descendència literària que ja comentaré algun altre dia. Perquè la cosa, en efecte, no va acabar allà.

Suscríbete para seguir leyendo