Ressenya de 'Brina: amics d’aventures'

Deia Patricia Highsmith que els gats oferien als escriptors allò que les persones mai podien oferir: "una companyia que no és exigent ni intrusiva, tan plaent i canviant com un mar tranquil que a penes es mou". Per això agraden tant a aquells qui treballen des de sa casa, solitaris per obligació, no per devoció. De fet, tenim molts exemples. Els gats han estat en sintonia amb escriptors i escriptores com Raymond Chandler, Georges Simenon, Terenci Moix, Stephen King, Carmen Martín Gaite, Sara Mesa…

Malauradament, Margherita i Samuele, els amos de la gateta Brina, treballen fora de casa. I la pobra gata passa moltes hores sola. Sovint la deixen anar amunt i avall per escales de la finca, però amb això no en té ni per a començar: Brina és una gata valenta i juganera que no pot estar-se quieta en casa. Així que quan Margherita i Samuele no hi són, ella aprofita per a viure aventures de tota mena. Un dia ajuda un papagai a trobar parella, l’altre té cura d’un conill amb males intencions, al següent s’esforça per animar un gosset paraplègic i per acabar la setmana ha d’escapar d’uns ratolins mafiosos i venjatius.

Amb Brina, que ara publica en valencià la seua segona entrega 'Brina: amics d’aventures', Giorgio Salati i Christian Cornia han creat una sèrie de còmics protagonitzada per una gata amb una personalitat encisadora. El dibuix de Cornia brilla en un disseny de personatges emblemàtics. Quan la pàgina abraça l’acció, i els personatges no parlen sinó que es mouen, Brina resulta una lectura ideal per a familiaritzar-se des de ben menut amb el llenguatge dels còmics. I la seua paleta de colors suau, però no melindrosa, sovint es mostra inspirada i recorda a obres mestres del còmic infantil actual com la sèrie 'Hilda' de Luke Pearson. Mentre que el guió de Salati es posa servei d’un públic infantil animant-lo a viure aventures sense oblidar la solidaritat i l’empatia. Una joieta per als fans més menuts dels gats.