La cultura com l’aire que respirem

El catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i estudiós de la cultura Antonio Monegal (hui impartirà una conferència al Centre Octubre de València) va guanyar fa tres anys el Premi Nacional d’Assaig pel treball Como el aire que respiramos. El sentido de la cultura, publicat en la col·lecció de l’editorial Acantilado. Una proposta que, si més no, et fa reflexionar sobre el sentit d’alguns tòpics relacionats amb la cultura. Una reflexió sempre profitosa en el camí de la claredat intel·lectual o, fins i tot, espiritual.

Les humanitats humanitzen? Més cultura vol dir menys barbàrie? No necessàriament. Alguns nazis eren amants de la música, el teatre i la literatura. Monegal, davant la tradicional dicotomia entre l’alta cultura, defensada per Vargas Llosa i reputats integrants de l’Escola de Frankfurt, i la de masses, no cau en la fal·làcia de la simplicitat i aposta per la complexitat, la hibridació i la intersecció entre una i d’altra a l’empara de les noves tecnologies de la comunicació de la globalització. A més, davant l’escanyolida visió de la cultura com a departaments estancs, és partidari d’una visió integradora, on hi cap tot: l’humanisme, la ciència, les manifestacions populars, etcètera...

La cultura és sempre solidària i humanista? Esta és una altra de les fal·làcies perquè també ha fomentat la desigualtat en promoure l’art, l’arquitectura, el pensament i la literatura per part d’unes elits a costa dels més desfavorits. Només cal pensar, per exemple, les vides que costaren la construcció de les grans obres del patrimoni de la humanitat. Vides dels més pobres, és clar.

Altre dels aspectes interessants és el que fa referència al concepte utilitarista de la cultura: és un cercle viciós; només és profitós tot allò que aporta beneficis econòmics i que té el beneplàcit de la majoria. En els temps que corren es tracta d’un estereotip de base neoliberal molt arrelat en els programadors culturals i molt perillós en essència. “Guanyar diners és art, treballar és art, i el bon negoci és el millor art”, deia Andy Warhol. Els casos de Jeff Koons o Banksy són també paradigmàtics.

Funciona sempre la memòria com a antídot contra la barbàrie? Este és un altre dels aspectes que Monegal abraça en el seu assaig. Malauradament, com demostren els temps actuals, no sempre és així per diversos motius. Això, doncs, ho contarà en la conferència que impartirà hui al Centre Octubre de València.