Tres Joseps

Dissabte passat, convocats per Josep Antoni Fluixà, ens aplegàrem a Manuel una cinquantena de malalts de lletra en la 20a Trobada d’Escriptors i Escriptores de la Ribera. L’aplec, encetat per Josep Lozano, arriba a la vintena amb vitalitat, amb el desig de reconéixer els treballs publicats i explorar la manera d’impulsar l’escriptura i més encara la lectura en valencià.

Cada any, la trobada inclou la visita a un dels nostres pobles, enguany de la mà de Pau Martínez, amb qui he treballat tota la vida a la Diputació, hem conegut Manuel antic, Faldeta i Torreta, antics llogarets hui integrats en el Manuel actual i sobretot hem pogut conéixer el pintor Estruch, la casa familiar del qual, ens mostrà amablement, Francesc Piera. Josep Estruch, conegut per la pintura religiosa, destaca pel domini del dibuix i la caricatura. Sa casa, al carumull d’obra dibuixada en les parets, es manté ancorada en el temps, gràcies a l’esforç de la família, l’ajuntament i voluntaris, tot esperant la creació d’una fundació que salve de l’oblit a qui fou mestre de Sorolla.

Entre les novetats editorials que es mostraven en la Trobada va destacar l’últim llibre de Josep Lozano, Spagnoletto, dedicat al xativí Josep Ribera, més conegut com l’Spagnoletto a Itàlia, sobretot al regne de Nàpols on visqué durant la maduresa i morí finalment el 1652. La prosa de Lozano, elegant com sempre, fornix un relat de memòries que ho són també d’un període convuls i interessant a parts iguals. La investigació de Lozano el porta a descriure en les memòries del pintor detalls de la vida quotidiana, personatges històrics coetanis del pintor i fa sobretot una delicada reflexió sobre el sentit de l’art. «Perquè la meua obra haurà generat l’emoció incidint en la poètica de la vida amb unes imatges, durant uns segons, com guspira que es nega a extingir-se. Perquè hi haurà conjurat, i vençut, l’oblit implacable que comporta el sever pas del temps».

Lluitar contra la desmemòria sembla ser l’obligació del nostre temps. Haver de recordar com a exigència davant de l’oblit intencionat o provocat per la desídia. Haver de pregar perquè el sostre de la casa del pintor Estruch no caiga, mentre es gasten milions a dur obra de Sorolla de Nova York. Hi haurà cues per a veure-les i, alhora, les sales on ja s’exposa al Museu de Belles Arts de València estaran buides. Només la memòria ens podrà salvar.