Simó Cano Dènia

A propòsit de la biografia de Vicent Ventura que està preparant, Francesc Pérez Moragón ens explicà, a Josep M. Soriano i a mi, que, a principis dels seixanta, Ventura elaborà un butlletí informatiu destinat als grans exportadors de taronja que incloïa les xifres de cotització en què, als mercats internacionals, es pagava el famós cítric. I que li proporcionava les dades un especialista en economia molt poc conegut que en 1943 havia viatjat a Estocolm amb una beca del CSIC per a estudiar l’anomenada Teoria de l’Interés, tema de la seua tesi doctoral.

L’economista en qüestió és Simó Cano Dènia, nascut a Dènia en 1917 i mort a València en el 2000. Ho sé perquè el seu fill menut, economista també, és amic meu. Així, amb l’ajuda d’Álvaro Cano he pogut confirmar que Simó, llicenciat en dret, s’endinsà en la Teoria Econòmica de la mà dels professors Gustav Cassel i Bertil Ohlin, premi Nobel d’Economia en 1977; que, en tornar de Suècia, inicià la seua carrera docent com a professor d’Economia Política del Dret a la Universitat de València; i que, en 1948, esdevingué director de l’Institut Valencià d’Economia (IVE), que havia sigut creat per la Diputació de València com a continuació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians que en 1929 impulsaren Antoni Sarthou i Ignasi Villalonga.

En 1957, any de la creació del Mercat Comú Europeu, Simó Cano pronuncià a l’Ateneu Mercantil –aleshores dirigit per Joaquim Maldonado Almenar– una conferència titulada «Valencia ante el Mercado Común Europeo, un peligro y una esperanza». I encara, aquell mateix any, fou l’autor principal de l’informe titulat «Daños causados por la inundación de octubre de 1957 en la provincia de Valencia». Esperonat pel seu cosmopolitisme, dirigí l’atenció envers el procés de construcció de l’estat d’Israel. Gràcies al Patronat de l’IVE, aconseguí visitar Palestina i, com a fruit d’aquell viatge, en 1958 veié la llum el llibre La colonización agraria en Israel.

Finalment, en 1965 la Corporació Citrícola (COCISA) creà l’anomenat Banc de l’Exportació amb la intenció de disposar d’una entitat financera d’estricta obediència valenciana. Participaren en l’operació, entre d’altres, Ventura i Cano, que passà a dirigir-lo. Fins que li arravatà el càrrec Emilio Attard. Us sona aquest darrer nom? Exacte, el que digué «la imbecil·litat de ‘Comunitat Valenciana’ és meua».