Ressenya: “Tirant lo Blanc: Cavalleria, imaginari i escriptura”

Rafael Beltrán adverteix a les primeres pàgines d’aquesta guia monumental que Tirant lo Blanc és un univers sencer, inabastable. Provar de descriure’n amb mirada panoràmica l’arquitectura literària equival, més o menys, a l’intent commovedor d’un astrònom que, llapis en mà, pretén fixar en un sol full el trànsit simultani de totes les estreles. Aquest llibre, conscient del perill, no renuncia tanmateix a la cartografia.

I no és una temeritat. Fet i fet, aquest volum no aspira a dominar el clàssic, sinó a recórrer-lo amb paciència minuciosa, gairebé obstinada, per tal d’oferir una nova visió de la galàxia tirantiana. El resultat és una guia extensa, exigent: l’autor ordena i contextualitza, il·lumina i destaca detalls no prou destacats fins ara. I, sobretot, deixa espai perquè el Tirant continue sent el que sempre ha estat: una obra que no s’acaba mai. El llibre entra amb decisió en les escenes domèstiques, en les inoblidables i complexes figures femenines, el vocabulari culte i expressiu, els rituals i les fantasies, les pors i les contradiccions de la societat europea del seu temps, fins i tot en els secrets simbòlics de l’emblemàtica cavalleresca... Així mateix, entaula un diàleg amb Corella, la Celestina, les històries d’Ovidi, de Boccaccio, de Camelot... La trajectòria de Beltrán, especialista en literatures medievals, dibuixa un mapa de fidelitats intel·lectuals que expliquen la naturalitat amb què tracta el Tirant i aquells mons.

I després hi ha les imatges. Una galeria rica, variada, a tot color, on dominen la pintura del gòtic internacional i els gravats i pintures de Manuel Boix, Francesc Artigau o Paula Bonet. Martorell escrivia com qui pinta. Per això, els paraments de brocat i seda, els llençols, els coixins, les begudes exquisides, són llegits com si foren taules flamenques o italianes.

Després de cinc segles de fortuna variable -de l’èxit inicial al recel humanista, del rescat cervantí al cànon universal-, aquestes interpretacions panoràmiques, detallades, riquíssimes, ens conviden a tornar a obrir la novel·la. Amb més consciència, certament. També amb una renovada sensació de sorpresa i meravella.