Ignasi Vidal Teruel (1847-1922)

En l’excel·lent biografia del tenor català Francesc Viñas Dordal (Moià, 1863 - Barcelona, 1933), que redactà Luigi de Gregori, s’esmenta Ignasi Vidal –sense més detalls– com un dels seus millors amics valencians. Busque de qui deu tractar-se i tots els indicis apunten envers Ignasi Vidal Teruel (1847-1922), que segons un recent estudi sobre l’òpera a València durant el regnat d’Alfonso XII era professor del Conservatori i crític musical dels diaris La Correspondencia de Valencia i El Mercantil Valenciano.

Així, gràcies a la informació que, sobre Vidal, ofereixen aquests dos periòdics, sabem que fou membre de la directiva de l’Associació de la Premsa Valenciana i estava vinculat al moviment cultural de la Renaixença, ja que, entre d’altres coses, esdevingué president de la secció de Música de Lo Rat Penat. Com que en l’estudi operístic s’assevera que «cuesta creer» que Vidal «ejerciese la crítica musical durante cuatro décadas» –i s’hi planteja la possibilitat que també exercira la professió un fill seu que, «además de heredar el mismo nombre y el primer apellido», hauria heretat «el estilo de las críticas»–, pose l’èmfasi en la informació familiar del personatge. I, aleshores, m’adone d’una circumstància que em deixa atònit, ja que mai no m’havia trobat amb el cas d’una persona que tinguera tres descendents i els perdera tots tres de manera abrupta, prematura.

En resum: Ignasi Vidal Teruel nasqué en 1847 i morí el 6 d’agost de 1922, als 75 anys. A principis de la dècada dels 80 contragué matrimoni amb Vicenta Lechón Moya, amb qui tingué tres filles: Roseta, que traspassà l’11 de febrer de 1898, als 10 anys d’edat; Vicentica, que, trenta-sis mesos després –quan tenia 8 anys–, experimentà la mateixa trista sort que la germana; i Júlia, que finà el 28 d’octubre de 1918, als 32 anys, segurament com a conseqüència de l’anomenada «grip espanyola», ja que els mesos d’octubre i novembre d’aquell any varen ser els de major mortaldat.

En conseqüència, aquestes dades evidencien dues coses: que Ignasi Vidal no tingué fills mascles (i, per tant, cap descendent seu amb el mateix nom i cognom pogué exercir la crítica musical); i que el nostre protagonista degué viure un autèntic drama familiar, per al qual potser trobà refugi –consol i analgèsic– en la música.