Contenta i pagada

L’actualitat climatològica i la situació mundial no produïxen optimisme. Des de fa uns mesos, no recorde que l’oratge haja deixat de ser notícia. També veig amb ulls tristos que un referent com el MuVIM perda el rumb original i el seu director fundador. Davant de tanta grisor, se m’antoixa que necessitem pensar en el que ens produïx goig dins del nostre entorn íntim. Trobe que una bona manera de fer-ho és buscar motius per a pronunciar amb força la locució adjectiva contenta i pagada, o la seua versió masculina. Significa estar molt complagut per alguna cosa. 

En un dia com hui, els cronistes valencians constituïxen la seua Acadèmia reconeguda per la Generalitat. Serà en la Llotja de València. Suposa que les més de 200 persones que formen part de manera vitalícia dels ajuntaments tenen l’oportunitat de pertànyer a una institució corporativa de gran reconeixement. Hi ha un grup de cronistes que han treballat intensament perquè siga realitat. Tinc la sort de ser-ne nomenat cronista fundador numerari. Pot paréixer antiquat el càrrec en el temps de la modernitat. No obstant això, suposa l’homologació d’una figura que continua sent actual i amb futur. Així que, em considere content i pagat per formar-ne part.

La presidenta madrilenya ha defés l’alegria dient que aquells que no pensen com ella són tristos. Si volguera aprendre valencià, potser desitjaria dir l’expressió valenciana contenta i pagada. Em desagrada que es trobe enorgullida clavant-se amb els altres. Gestos com eixos, independentment de l’adscripció política dels qui el promoga, fa que ens ruboritzem de la política.

Busque intensament raons per a sentir-me content i pagat. Personalment, esta setmana costa. Hi ha un motiu que ho aconseguix: el fet d’escoltar l’entrevista realitzada al mestre jubilat Fausto Blasco. Acabe de publicar-la. Quan l’escolte, sent a aquell docent vocacional que va superar circumstàncies adverses familiars i socials. Representa una generació exemplar que no ho va tindre fàcil. Em sent prop d’una persona que no volia que l’aula fora un lloc de pas. La considerava un espai per a la raó i la cultura. Admire que cada setmana òbriga el diari per a llegir-me. Lectors com ell aconseguixen que em considere content i pagat.

En definitiva, busquem motius d’alegria. Sempre hi ha una instant, encara que no ens sentim bé, per a trobar-nos contents i pagats. El pessimisme es diluïx buscant el goig.