Jaume Pérez Montaner

Sens dubte, el poeta i crític Jaume Pérez Montaner (Alfàs del Pi, 1938) és un dels escriptors més estimats per les noves generacions d’escriptors valencians. Cal deixar constància, una vegada més, sobretot en estos temps de desafecció i , si de cas, d’abjecció institucional contra la cultura en la llengua pròpia. Sempre la mateixa cançoneta. Ens hem fet a la resistència. Mai no podrà amb nosaltres la sempiterna caverna.

Ara la notícia és l’homenatge que ha rebut de la cooperativa de lletres Deu de la Ploma, presidida per l’escriptor Manel Alonso. No és el primer homenatge que rep, no cal dir-ho, però el rovell de l’ou de l’assumpte és que Jaume, amb prop de noranta anys, i sempre al costat de la companya i també excel·lent poeta Isabel Robles, continua en el camí del compromís amb la literatura i l’activisme cultural amb els més joves i totes les iniciatives en les quals pot participar a pesar dels anys i els límits de l’edat.

Com he escrit en estes pàgines de Levante-EMV, ell sempre ha dit que no es considera mestre de ningú, però, tanmateix, la seua amabilitat, la seua actitud sempre humil i pròxima amb tothom, la seua bonhomia, ha fet de Pérez Montaner un escriptor carismàtic i molt ben considerat i respectat per tots aquells, escriptors o no, que en alguna ocasió se li han acostat per a demanar-li alguna col·laboració o consell literari. En soc testimoni.

El poeta Vicent Penya, en nom dels organitzadors, va destacar que Pérez Montaner ocupa un lloc destacat en la literatura catalana contemporània on la seua veu com a poeta, assagista, traductor i crític és una de les més coherents, exigents i sòlides de les nostres lletres.

Com a crític, ha estudiat l’obra crítica de Harold Bloom i traduït, amb Isabel Robles, E.E. Cummings, Anne Sexton i Edgar Allan Poe. I sobretot és un dels estudiosos més punyents de la poesia de Vicent Andrés Estellés. Recentment, amb motiu del centenari, va seleccionar els poemes de l’antologia Vicent Andrés Estellés. Una tendresa oculta, publicada per Tres i Quatre.

L’obra poètica completa està publicada per Alfons el Magnànim, Defensa d’una forma (1976-2018), amb pròleg d’Antoni Martí Monterde. Poesia de la memòria, del record, del pas del temps i de profunda reflexió humanista. Ha rebut l’homenatge dels més joves, un reconeixement merescut, honorable, per a un gran homenot de les lletres valencianes i catalanes.