Un pèl ací, un pèl allà

Des de fa un temps, note que els meus ànims es redueixen un pèl cada dia. Gràcies a (o per culpa de) la invasió de les xarxes socials, ens arriben tones d’informació sobre episodis dramàtics de totes les talles que ocorren a quilòmetres de distància o a centímetres de casa. Estic convençuda que el pelet de moral que em va abandonant a pas de caragol respon a la cadència amb què els dirigents del planeta actuen. Perquè, tot i que el diluvi de protocols criminals i mil altres classes d’agressions ens poden resultar reaccions fulminants de sang bullint, la majoria s’adiuen a plans elaborats amb mires a aconseguir una victòria sense remissió. Els especuladors d’ideologies apliquen els seus projectes pas a pas, amb subtilesa, per assegurar-se que la societat dispose de temps per acostumar-s’hi i engolir-s’ho.

Si hi ha un lloc on resseguir aquest ritme, en aparença tranquil i sense dubte malvat, és ací mateix. No passa moment en què, un pèl amunt, un pèl avall, els governants de dreta i de més enllà no activen barrabassades per a amputar-nos la llengua. Cada minut, un atac. Cada atac, una agonia. Un dia, retiren subvencions a qui defensa el valencià; un altre encenen polèmica d’accents. Un dia, l’alcaldia d’Alacant elimina l’Oficina de Promoció del Valencià; un altre, els cines Yelmo rebutgen alumnes perquè la professora no els ha parlat en castellà, o es munten els concerts de Vivers de l’estiu menyspreant la música en valencià. Un dit d’acidesa afegit, a fi que la gent es convença que només un idioma foraster ens atorgarà felicitat.

És evident que urgeix respondre-hi. Com? Parlant sempre en valencià, òbviament, però, per damunt de tot, comprometent-nos personalment a mantenir-nos en peu: és hora de subscriure’ns a les revistes en valencià, pagar tiquets per fer costat al nostre cinema i teatre, acudir a llibreries i fires per sostenir la literatura, visitar exposicions dels nostres artistes, consumir l’horta... En definitiva, sufragar les iniciatives que ens reivindiquen. Cal implicar-se en el camp de batalla. Deixem-nos estar de polèmiques túrbies o, al pas que anem, un peliu hui, un altre demà, acabaran esquilant-nos memòria, identitat i futur de poble.