Vent valencià

En dues ocasions anteriors he protestat públicament, ací, de l'absència del valencià en els missatges que enviava el sistema Es-alert, més enllà del que el fatídic dia 29 d'octubre del 2024 ens va arribar, quan ja era tardíssim i el peix ja estava tot venut. M'havia queixat perquè en els successius enviaments d'avisos a la població valenciana, les autoritats de qui depén donar l'orde per enviar l'avís desagradable, o no havien volgut fer aparéixer la nostra llengua o, senzillament -que encara seria pitjor i que sé que és impossible- se n'havien oblidat.

El divendres proppassat, en plena ventada, i en previsió que aquell temporal que en compte de portar pluja ens feia mirar el cel i els arbres per comprovar com bufava el vent, les nostres autoritats que s'encarreguen d'aquestes coses dels oratges, varen tenir la bona idea d'enviar-nos el missatge amenaçador també en valencià. Meravella i miracle! El vent -que crec que no bufava exactament de ponent- ens havia recuperat l'ús de la llengua en un espai on segurament no calia per salvar cap vida, però on sí que cal per col·laborar al prestigi del nostre idioma. Perquè l'ús del valencià també passa per aquests detalls. És necessari que la megafonia de Renfe -que, per cert, no pot acumular més errades i desgavells lingüístics en tan poques paraules com diu-, siga en valencià també. És necessari que hi haja indicacions en valencià a l'aeroport. Són necessaris els cartellets dels establiments de cadenes de venda d'aliments o de mobles o del que siga. I aprofite per dir que ni Lidl, ni Aldi, ni Ikea, ni Carrefour ni moltes altres més tenen la sensibilitat d'usar el valencià, metre he escoltat megafonia en alemany al Lidl de Benicàssim, durant el FIB, pensant en el percentatge de possibles clients d'aquella llengua que pot passejar per allà durant aquells dies! Però sembla que les valencianoparlants no som clients de primera categoria i que no ens mereixem cap consideració.

No volia, ara, entrar en aquest altre camp, sinó, sincerament, agrair que els responsables de l'Es-alert hagen recuperat l'ús de la llengua en fer els enviament dels avisos per fenòmens meteorològics adversos. Si m'he queixat de l'abència del valencià en les ocasions anteriors, és just que ara evidencie que s'ha fet bé. Més enllà de reconéixer que la prosa de la cosa no és justament de Corella, la sola presència de la nostra llengua, usada per la nostra administració pública per adreçar-se a nosaltres, és un signe de normalitat. De coherència i de modernitat. Ara cal esperar que es mantinga. I que no s'obliden, tampoc, de l'anglés, per si de cas.