Joan Alcover i València

Hui s’acompleixen 100 anys de la defunció del cèlebre poeta mallorquí Joan Alcover i Maspons (1854-1926), a qui tocà viure un drama familiar encara superior al d’Ignasi Vidal Teruel. Alcover, un dels majors exponents –amb Miquel Costa i Llobera i Maria Antònia Salvà– de l’anomenada Escola Mallorquina, sempre ha sigut molt estimat a València; tal com demostra el fet que, quatre setmanes després del seu traspàs –el 23 de març de 1926–, l’Ateneu Literari organitzara un homenatge poètic en honor seu.

L’acte s’inicià amb un parlament en què Eduard López-Chavarri rememorà la trajectòria de qui havia sigut el seu amic amb «evocaciones de paisajes y ambientes y exaltaciones artísticas y juveniles», segons consignà la premsa. Acte seguit, la part lírica de la vetlada comptà amb l’actuació de tres dels principals poetes valencians del moment: Francesc Almela i Vives, Pasqual Asins i Francesc Caballero i Muñoz, que recitaren composicions escrites ex professo. Finalment, la festa es clogué amb la lectura de quatre poemes d’Alcover –«La relíquia», «Col·loqui», «Desolació» i «Agar»–, que varen ser declamats per la jove actriu catalana –de mare valenciana– Josefina Tapias. La més impactant d’aquestes peces és, sens dubte, el sonet «Desolació», en què el poeta es compara a «l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir», romput i partit pels llamps i les tempestes on «cada ferida mostra la pèrdua d’una branca». Al respecte, cal recordar que Alcover veié morir, de manera prematura, la primera esposa i quatre dels cinc fills que tingué. Per això la seua obra està impregnada per la minva i el dolor.

Finalment, com a mostra de l’acollida que la seua obra ha tingut entre els escriptors valencians cal apuntar que, en 1947, Joan Fuster redactà un bell remake líric d’Alcover –titulat, també, «Desolació»– farcit d’empatia i admiració: «Soc un arbre ancorat contra la vida: / desert vertical, dintre la fendida / calma on s’acullen les deus de l’enyor». I encara, en 1954 –amb motiu del centenari del naixement–, l’escriptor de Sueca li dedicà un altre poema d’homenatge.

Per tant, que l’administració autonòmica es plantege aquests dies barrar l’accés dels estudiants de Batxillerat a l’obra d’un poeta tan excel·lent com Alcover –pel sol fet de ser mallorquí– només pot obeir a dos motius: ignorància i/o mala fe.