Trau la llengua!

Un consell amable a les forces reaccionàries i anticulturals, per sectàries, analfabetes i meninfot (en valencià de poble), en altres temps búnquer barraqueta: la millor manera d’acabar amb el valencià és la indiferència, la no intervenció. No cal que censuren res, no cal que disposen de cap prohibició ni alimenten l’odi cultural, la xenofòbia, és totalment contraproduent per als seus interessos. Ho dic de veritat.

En la mesura que intervenen, com només saben fer les forces reaccionàries, per irracionals, és clar, amb prohibicions, insults i defenestracions xenòfobes, l’interés per la llengua no fa més que créixer i el pulmó d’aquells que l’estimen s’ompli de saba nova encara més resistent i lluitadora. No van bé amb esta estratègia, benvolgudes forces reaccionàries. No cal que utilitzen la llengua per a crear confusió, desafecció, embrutar la convivència, situar-nos en l’esfera d’un país culturalment secundari per a ofrenar noves glòries a Espanya, complex d’inferioritat inclòs.

A les proves em remet: ja els ha passat amb el valencià a les escoles, ha fet llufa (disculpen el cultisme), i ara que han prohibit els autors catalans als currículums de l’assignatura de valencià del batxillerat creixerà l’interés per ells. És el que passa amb les prohibicions, sempre generen un interés morbós. El problema és que diuen que només entraran autors valencians, santificada endogàmia, però tampoc no és cert. De cap de les maneres es creuen la llengua: ni la parlen, ni l’escriuen, ni la senten, ni tenen interés per escoltar-la. És únicament un instrument polític, això sí, molt ranci i caspós, digne del mateix Torrente.

Tranquils, de veritat. Ataquen la llengua i creixen els seus defensors: llibres, proclames polítiques, sensibilització a les xarxes, encoratjament, etcètera. Miren que diu un eminent filòleg en un magnífic llibre publicat per Drassana, Un país de llengua, de Josep Daniel Climent: El valencià no és ni de lluny la llengua majoritària i, a més, travessa en els darrers anys una pèrdua de parlants molt preocupant, un retrocés en el seu ús social alarmant...” O un altre eminent escriptor i sociòleg com Vicent Flor, Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura (Editorial Afers): el País Valencià és el lloc on més filòlegs per metre quadrat hi ha en el món, tothom opina sobre la llengua, però no la parlen. Cada vegada que vostés ataquen, nosaltres llancem la consigna: Trau la llengua!, la dels Stones, clar.