Rucs i rucades

Mon pare sempre deia a qui feia una cosa malament -quan era responsabilitat seua fer-la bé-, que era un ruc. Era un mot que només usava pràcticament amb aquesta significació. Igual com rucada. Era sinònim de falta d'intel·ligència total. Jo, ara, aprofitant la moda del "valencià de poble" i "agrari", he pensat que són dues bones paraules per aplicar-les als senyors de qui sembla que depén la confecció del currículum de literatura en secundària, que volen limitar el conjunt dels nostres autors als que siguen valencians de naixement. Només valencians. Els baleàrics i els catalans no poden aparéixer en els llibres de text de les criatures estudiants.

I com ara, em pregunte si Isabel de Villena tindrà l'honor de formar part d'aquest currículum, atés que no se sap on va nàixer. O si Eiximenis, nascut a Girona -ai, quin pecat!- i que va viure molts anys a València, va dedicar les seues obres als regidors de la ciutat i segurament pensava en el cap i casal dels valencians com la ciutat més paradigmàtica del món, podrà ser esmentat en les classes de secundària. També, em ve al cap que l'autor del Curial, si, com afirma Abel Soler, és un castellà, ¿podrà ser considerat el pare d'una obra en la nostra llengua i aparéixer -ni que siga de passada perquè va escriure la seua novel·la a Nàpols- en alguna pàgina plena de dibuixets per no casar massa les ments dels estudiants? Se salvaran Martorell, Ausiàs March i poca cosa més. Amb què la literatura "valenciana" i medieval serà reduïda a un bon no res.

Perquè, també, hem de pensar en el rei Jaume I, autor del Llibre dels fets, nascut a Montpeller i no valencià, malgrat que se'l considere el fundador del regne de València. Muntaner, igualment, a l'exili: va nàixer a Peralada, tot i que va escriure la seua magnífica Crònica a l'alqueria que va localitzar i documentar Vicent Baydal, a poca distància de València. Tampoc tindrà sort Pere el Cerimoniós -el qui va atorgar el famós blau a la senyera de la capital-, perquè va nàixer a Balaguer i la seua crònica quedarà exclosa del currículum. Ni Bernat Desclot: que no sabem on va nàixer -com Isabel de Villena!

Comptat i debatut -i no vaig a seguir regirant llocs de naixement d'autors clàssics nostres i ben nostres-, si els eliminen dels estudis dels joves de secundària, els qui ho facen seran uns rucs. I nosaltres, els docents, no ho permetrem: ens queda la desobediència acadèmica i la llibertat de càtedra. No formarem part de la rucada política que amb prou pena saben llegir alguns d'ells. Una cultura no es pot tallar conforme els vinga en gana a uns senyors que governen per uns anyets. La nostra cultura, la nostra llengua i la nostra literatura són més grans que tots ells junts. Rucs!