"Els eviterns": Qui vol viure per sempre?

En un futur no gaire distint del nostre present, hi ha persones que no poden morir. Per algun motiu desconegut, la longevitat d’aquests humans es perllonga més enllà del que el sistema pot pair i en unes condicions que la filosofia mai s’ha plantejat. Les fantasies d’aquells que han anhelat la immortalitat sempre han contemplat fruir-la gràcies a un cos hàbil i una ment desperta, funcional; unes condicions ideals atorgades bé pels avanços en genètica, les meravelles de la robòtica, o la sempre socorreguda recompensa divina. Però, què passa quan aquesta resistència a la mort es materialitza en cossos vius però gairebé inerts, incapaços de reaccionar a qualsevol estímul intel·lectual o afectuós?

El resultat són els Gerimax, uns centres aïllats on aquestes persones que ultrapassen l’ancianitat són, ras i curt, emmagatzemades. Descobrim l’espai a través dels ulls de Hannah Blume, una jove condemnada per assassinat i que ha commutat part de la pena per uns anys de servei al Gerimax. Prompte descobrirà per què en aquells edificis de tutela governamental només hi treballen convictes en una situació similar a la seua. Tenir cura dels interns és una faena feixuga i profundament inquietant, ja que no es tracta de persones grans amb els problemes típics associats a la vellesa, ni tampoc amb afeccions més greus com poden ser les derivades d’una malaltia neurodegenerativa. No: els pacients dels Gerimax són talment estancats davant de les portes de la mort, immòbils, impassibles, silenciosos, misteriosament incapaços de fer-hi l’últim pas. Només persones que no tenen altre remei (o que alberguen un propòsit ocult) treballen en aquests complexos, sota pena de patir un càstig pitjor en cas d’abandó.

Què vol dir una mort digna? És millor viure de qualsevol manera abans que endinsar-se en la nit definitiva? Aquests dubtes existencials assetgen diàriament els protagonistes d’Els eviterns, novel·la debut de la castellonenca Anna Salomé, que amb gran perícia combina qüestions de gran profunditat amb els interrogants propis de la història (hi ha alguna cosa que explique l’extrema longevitat dels interns del Gerimax?). D’aquesta manera, aconsegueix que ens submergim per complet en aquest món desassossegant, esverats, però seduïts pels secrets que amaga.