Papers de primavera

Començava fa uns dies quasi la primavera, prop ja de les Festes de la Magdalena de Castelló, i de les Falles de ciutats i pobles valencians, llegint un periòdic que venia a confirmar l’assassinat de més de 40 xiquetes d’un col·legi de la ciutat de Minab, a l’Iran, i segurament de l’assassí president Ali Khamenei, que de fa un temps hi estava reprimint feroçment protestes de dones i joves estudiants. Després, vaig caminar cap al Museu de Belles Arts, a les exposicions de vinyetes de còmics del jove Nadar sobre la naturalesa i la joventut, i de quadres de Paolo de san Leocadio, com el de la Mare de Déu amb l’Infant i sant Joanet, acompanyats d’unes explicacions sobre la materialitat alegre i la innovació lluminosa d’aquell temps del nostre renaixement...

Uns dies abans, la ciutat havia rebut, dins el Festival literari Castelló Negre, a l’escriptor gallec Manuel Rivas. Després de saludar la vesprada amb una caragola de l’Atlàntic, llegí un poema, i anà al gra de la idea del poemari O que fica fóra, allò important que és desplaçat i ignorat, començant per la natura i la pau: i nosaltres, desterrats a la perifèria del món. I s’obrí en l’ambient la seua memòria infantil fundacional, i la del seu país emigrant, i de les seues denúncies del contraban i la droga, i de la fossa atlàntica de Galícia, convertida en cementiri radiactiu. I de les moltes paraules gallegues referides a la boira, i de l’aura de les persones i les paraules rebels i resistents. I de l’illa inexistent, la Null island, representada per una boia del golf de Guinea a coordenada de 0 graus, on es troben l’Equador i el meridià 0, que per cert, passa per Castelló, a un quilòmetre d’on l’emoció s’escoltava.

L’acte va acabar amb un obsequi institucional a l’homenatjat: una lepisma saccharina, o siga, un “peixet de plata”, l’únic ésser que s’alimenta de paraules, perquè li agraden el paper, la cel·lulosa, la roba, la cola d’enquadernació dels llibres... Es va emocionar Rivas, i jo vaig pensar en el seu llibre Os libros arden mal, un dels millors sobre el cop d’Estat criminal de Franco del 1936, que comença amb una crema de llibres a la dàrsena d’A Coruña. Dic jo si els “peixets de plata” també foren assassinats allí, com ara als periòdics, i els còmics, i els quadres, i els quaderns de les xiquetes assassinades a l’Iran.