Ja estem en Falles!

Ho sé perquè el meu altre poble, València, ja fa olor d'oli refregit només aplegue a l'Estació del Nord i em reben fumejant les dos parades de bunyols i xurros que any rere any ens recorden que les carabasses són només decoració com si foren attrezzo de Halloween.

Les Falles m'encanten! M'agrada la festa en la totalitat: la indumentària, artesania al servici de la bellesa; la pirotècnia, dec a la gent del CRE-València (Consumidors Reconeguts com a Experts) haver-me contagiat del verí del foc: les mascletades, els castells, les despertades..., des que em feren tirar de la corda en una cordà a Corbera, tot em fa goig! I què em diuen del monument? L'equilibri, la imaginació desbordant, els detalls dels ninots... Tot per a l'exhibició d'uns pocs dies, nascuts per a ser aliment del foc. I el que més m'agrada: la crítica, l'enginy i la gràcia en la poesia, en l'explicació de la falla i els articles del llibre, l'únic que quedarà després de la nit de la cremà.

I no sent membre de cap comissió, no ho he sigut mai, dic que sí a moltes invitacions per a escriure en llibres de falla i em sent recompensada només amb el fet que t'òbriguen les portes del casal. "El goig de la paraula i tots a la mateixa taula", com resa el vers d'Estellés. Però els confesse que cada vegada em fa més por anar a València en Falles. Cada any mire d'agafar-me vacances i no haver d'anar a treballar després de la plantà. I no crec que els resulte difícil endevinar per què. Trens a rebentar des de bon matí; carrers estrets per on passe per a anar a la Diputació de gom a gom de turistes; carrers tallats pels envelats que posen els casals; preus desorbitats de l'hostaleria... Em refugie, igual que la majoria dels meus companys de treball, en els pocs forns que queden oberts de tota la vida per a prendre un café. Adreces de bunyoleries amb bunyols de carabassa circulen, com la rosa de paper, de mà a mà secretament.

La setmana que ve no em trobaran per València, aniré a Alzira, a Carcaixent, a Cullera... veuré totes les falles del meu poble. València ha perdut la batalla contra la turistificació i les Falles no poden ser només per als forasters. Créixer no significa sempre prosperar.