Un projecte per a Gibraltar

Dies enrere fou notícia l’acord entre la Unió Europea i el Regne Unit sobre Gibraltar que, entre altres coses, farà desaparéixer la reixa fronterera i permetrà la lliure circulació de persones procedents de l’espai Schengen –els controls policials es traslladaran al port i l’aeroport. Un acord que el ministre d’afers exteriors s’apressà a qualificar d’històric, ja que manté viva la sempiterna reclamació de sobirania sobre el penyal.

El sentiment de pèrdua que, tradicionalment, els polítics espanyols han manifestat envers Gibraltar degué començar a gestar-se el mateix 4 d’agost de 1704, dia de l’ocupació d’aquell territori per part de la flota angloholandesa (en el context de la Guerra de Successió). I, segle i mig després, el nivell d’indignació i enuig devia ser ja tan elevat que, en 1864, el govern central considerà la possibilitat d’implementar una mesura contundent: separar físicament el penyal de la península mitjançant l’obertura d’ "un canal entre el Océano y el Mediterráneo", "arrebatando a esta plaza [Gibraltar] su actual importancia", segons explicà el diari 'La Opinión'. Puc imaginar el que deveu estar pensant en llegir-ho... Però, us assegure que no era cap broma, sinó un projecte real i ben real.

N’oferia els detalls el periòdic 'La Libertad', que, després de qualificar d’ "anomalía" "ver a los ingleses dueños de un punto del litoral español" –i de constatar que no tenien cap intenció "de devolvernos la fortaleza"–, sospirava perquè "vuelva a ser nuestro el célebre peñasco". Així, l’empresa consistiria en "la perforación de la península española [...] pasando por detrás de la famosa roca, de suerte que Gibraltar quedase reducida a una verdadera isla". Quantificava el cost d’execució de l’obra en "unos cien millones de francos", i pronosticava que "este proyecto sería una reivindicación de la libertad del Estrecho".

En fi, res de vies diplomàtiques ni de buscar una solució pactada: allò era el que en castís castellà s’anomena "cortar por lo sano". Perquè, així ho defensaven, "abierto el canal" –"que España tiene incontestablemente derecho a abrir en su territorio"–, "Inglaterra, en vez de asentar su pie en la Península Ibérica, no poseería sinó una isla más, por detrás de la cual pasarían tranquilamente todas las escuadras y todos los buques mercantes del mundo". I ací pau i allà glòria...