Literatura i sexe al barroc (II)

Així, per exemple, el rector de Vallfogona, no s'estava de recomanar a una dama malalta la pràctica del sexe per millorar la seua salut: "Per a curar de rael, senyora mia, / aqueix color trencar, que ha tant que dura, / he oït dir que tota trencadura / fàcilment un braguer la remedia. / (...) Jo us sé una mà tan ben exercitada, / tan secreta i lleal qual vos importa / per la cura i vergonyós recato. / (...) Feu-ho, si no per gust, per lo barato." Les composicions poètiques de to pornogràfic no foren només patrimoni de Francesc Vicent Garcia. El mossén valencià Pere Jacint Morlà, també en té alguna, on, per exemple, feia burla de la grandària d'un membre masculí: "Ogen lo que hi ha de nou; / cosa és digna de notar: / lo Preste Joan diu que porta / per a sa defensa un nap, / i és tan gran que jamai pot / abarcar-lo en les dos mans. / Contra les dones fa armada / i el venen acompanyant, / per a sa guarda i defensa / tan solament dos soldats." O aquest altre fragment en què fa veure com el sexe en el matrimoni es practicava de vegades amb algun "espectador" no desitjat: un fill menut que, com que dorm als peus dels pares, assisteix -i contesta descaradament- a l'encontre sexual: "Estant muller i marit /los dos gitats en lo llit, / als peus dormia un fillet, / al qual li deien Peret. / Lo marit li diu: "Ja escampa! / Ai, muller, que em pren la rampa! / Jo vull fer-vos un minyó." / "Per cert que sou baladró, -respon ella- i gran piteu. / Com voleu fer lo memeu / si despert està lo xic?"/ Ell al fill pega un pessic / i, vent que e xic no respon, / propet del gira-de-con / apunta el trenca-de-rum, / i diu: "Puix que teniu llum, / mirau ab quina arrogància / entrant va Carlos en Frància." / Però a penes la muller / li respon, ab gran plaer, / que bo és per a veure viure, / quan lo xic se posa a riure. / Lo pare, molt enutjat, / diu, girant-se d'un costat: / "Peret, digues-me, de cert, / quant temps ha que estàs despert?" / I lo xic li respon amb molt gran ànsia: / "Des que a Carlos viu entrar en França".

La moda no degué afectar només a alguns poetes, sinó que l'existència d'altres com Joan Terrer, Pardina o Josep Blanc, o, encara, poemes ara com ara anònims, ens la confirmen. Els temes relacionats amb el sexe s'escampen per tota la nostra geografia literària en època barroca, i els poetes s'ocuparen de quasi totes les variants possibles i, també, en la nostra llengua.

Sempre s'ha dit que dels pecats del piu, nostre senyor se'n riu! I els lectors -i els capellans-, amb els pecats del sexe -sempre tan perseguits per l'església oficial-, també se'n reien. Com abans, i com després.

Suscríbete para seguir leyendo