Celebra el Dia del Còmic amb qui més sap de vinyetes: així són les obres que han marcat a les autores i divulgadors valencians

Fa quatre anys que, a iniciativa del Ministeri de Cultura, se celebra el Dia del Còmic el 17 de març “com a manera de reconéixer el valor del còmic, el pes de la seua història i la seua importància en el context actual”. Per què aquesta data? Perquè rememora el dia d'inici de la publicació de la revista d'historietes ‘TBO’ l’any 1917, que va popularitzar el model editorial de manera expansiva arreu de l’Estat. Fent la vista enrere, però també mirant el present, per a aquest Va de Llibres hem preguntat a veus reconegudes del còmic valencià per obres que els han marcat.

Així, Cristina Durán, autora d’obres com María la jabalina o El dia 3, Premi Nacional del Còmic i més recentment Premi Pont del Mediterrani a les Arts Plàstiques de la Mostra Viva del Mediterrani, ens diu que "Mafalda sempre m'ha agradat moltíssim”. Explica que el còmic de Quino ha esdevingut un clàssic “tant pels preciosos dibuixos com per les històries. Crec que, especialment en els temps que vivim ara mateix, és una lectura imprescindible per la seua manera de parlar de la vida, pel seu amor pel planeta Terra i l'ecologia, per la seua humanitat i pel seu constant missatge pacifista”. I afegeix que un còmic actual que no para de recomanar és La muerte, d'Irene Márquez publicat per Autsaider Cómics: “No és un llibre per a tots els públics, és per a públic adult que tinga molt sentit de l'humor i que estiga disposat a riure's amb temes dels quals mai va pensar que podria riure. És incòmode, un poc bèstia, absolutament fantàstic”.

L’autor de la saga Magia&Acero i la multipremiada Colección Científicos, Jordi Bayarri, ens diu que “un còmic clàssic que sempre recomane és qualsevol de Spirou, sobretot els de Franquin. Còmics d'aventures, amb humor i acció per a tots els públics. QRN en Bretzelburg, el meu favorit, va ser el primer còmic ‘oficial’ de la meua col·lecció”. I dels actuals recomana Refugio, de l’autor de Vinaròs José Fonollosa, editat per Grafito Editorial, que “explica la realitat dels refugis d'animals i el gran treball que fan els voluntaris d'aquests centres”.

Un altre autor que acaba de publicar en l’editorial valenciana Andana Gràfica la seua obra Satúrnia, Alberto Martín Curto, ens diu que un clàssic per a ell és Manuel de Rodrigo, recuperat per l’editorial Cielo Eléctrico. “Perquè la bellesa del dibuix, la narració, el simbolisme... Tot el que transmet em sembla sublim”. I de més actuals recomana El bibendum celeste de Nicolas de Crecy publicat per Ponent Mon.

El doctor i divulgador del còmic Álvaro Pons diu que un clàssic per a ell és Todo al negro, de Keko, publicat recentment per Norma. “Reivindicar a Keko com un dels nostres clàssics em sembla fonamental i aquesta edició recopilatòria reuneix proves evidents que estem davant un autor superb en l'ús del banc i negre”. Mentre que d’obres més actuals recomana una que “està trencant tots els motlles”, que és Encías quemadas, de Natalia Velarde, publicat per Reservoir Books.

Per la seua banda, la professora de la Universitat de València i premi a la divulgació crítica del còmic per Hispacómic, Noelia Ibarra, recomana Locas, de Jaime Hernandez en La Cúpula. “Una obra clàssica que va marcar el camí del còmic independent americà amb la seua genial epopeia quotidiana a través d'uns personatges reals i pròxims i el seu dibuix de l'amistat, la lleialtat i l'inexorable pas del temps”. I de més actuals recomana En blanc, de l’autora valenciana Ana Penyas en Salamandra Graphic.