Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Secciones

La claraboia

La Nau és Europa

Entrar al claustre de la seu antiga de la Universitat de València, amb l’estàtua de bronze de Joan Lluís Vives al bell mig, és una experiència que sempre impacta la sensibilitat

Antoni Gómez

Antoni Gómez

València

Entrar al claustre de La Nau, la seu antiga de la Universitat de València, amb l’estàtua de bronze de Joan Lluís Vives al bell mig, és una experiència que sempre impacta la sensibilitat. Entrar a La Nau és entrar a Europa, sembla que l’esperit de l’humanista encara viu pels arcs del claustre. Després d’haver de fugir de València i viure a París, Bruges, Lovaina i Londres, la tornada hauria d’haver sigut la d’un dels intel·lectuals més brillants de l’humanisme europeu amb Erasme de Rotterdam, Guillaume Budé i Thomas More. Però no, si de cas haguera tornat l’haurien cremat en la foguera inquisitorial, igual que ho feren amb la seua família de jueus conversos.

Ja se sap, per estes terres els intel·lectuals no són benvinguts. A Joan Fuster li posaren una bomba en sa casa. D’una manera o d’altra, mai no són ben tractats; el tracte més considerat, si més no, és el de la indiferència. En canvi, l’arribista sempre és ben rebut. És el que tenim. Vives va aportar al pensament europeu la devotio moderna, una manera més espiritual i humana d’acostar-se al cristianisme, i va prestar especial atenció en els seus escrits als pobres, a les dones i a l’educació dels infants.

La Universitat de València va ser fundada l’any 1499 i Vives va nàixer sis anys abans i va començar els estudis a l’Estudi General. Abans de l’humanista, el frare dominic Antoni Canals i Bernat Metge ja havien deixat empremta de l’esperit renaixentista. I el metge i primer catedràtic de medicina, Lluís Alcanyís (també condemnat a la foguera), ara recordat amb l’obra teatral Sabbath. El metge de València, de Manuel Molins, posava València en el mapa europeu de la ciència.

La Comissió Europea ha reconegut La Nau, gràcies a la magnífica gestió de la vicerectora fins ara, Ester Alba, amb el Segell del Patrimoni Europeu. És el reconeixement cultural més important que atorga Brussel·les i compartirà espai amb altres llocs com la Residència d’Estudiants o l’Arxiu de la Corona d’Aragó, entre d’altres. La Comissió ha valorat La Nau com a centre cultural per a generar activitats que estimulen el debat, el pensament crític i els valors europeus.

I la veritat és que en els temps que corren estes coses no són frases fetes, en absolut. Els valors europeus de llibertat, cultura, educació, tolerància i diàleg, l’essència de l’humanisme de Vives, són ara més necessaris que mai.

Tracking Pixel Contents