Memoràndum del món

Sempre he llegit a muntó. De jove, arribava a engolir llibres que no m’encenien cap espurna però que formaven part del discurs cultural del moment i m’exigien la seua presència als estants. Amb el temps, he anat assumint que no és indecent renegar d’una història, després d’haver-li donat l’oportunitat d’un parell de capítols, si no me’n captiva l’assumpte, l’andami de l’argument o l’opacitat de la llengua.

Així i tot, m’acaba d’ocórrer un fet que he viscut poques vegades al llarg de la meua vida lectora: haver d’abandonar un text que m’atreia molt pel fet que cada paraula m’ha generat unes turbulències asfixiants. Fa anys, ja vaig experimentar una situació similar amb un dels títols de Toni Morrison. Les corretges creatives que hi vaig trobar, tallants, em van prémer el pit de tal forma que vaig haver de renunciar-hi. Amb l’escriptor hongarés, L. Krasznahorkai, les belles pocions literàries de la vintena de fulls que he xafat m’han fustigat dolorosament com si fora un escamot d’agulles, m’han empresonat l’esperit en una fumaguera de grafies sufocants i m’han despertat un cabàs de sensacions angoixants.

El que més em xoca, però, és que malgrat això no deixe d’aplaudir l’autor per ser capaç d’atordir-me tant. Perquè no és el tema de l’obra allò que m’ha fet tremolar (n’he vist de tots els colors), sinó la manera com ve expressat. Quina mena de literats, sense conéixer-nos, posseeix la destresa de descendir a la mina que habita les nostres ments i visitar-hi els calvaris secrets? Quin tipus de meravelles fantasioses, escrites en el passat llunyà o en el més proper, procedents de múltiples orígens, aconsegueixen ancorar-se dins de nosaltres? Per això reconec que, tot i que encara no puc acostar-me a les lectures refrenades, sent una admiració sense parangó per aquesta classe de plomes magistrals. Per la senzilla raó que em reforcen la satisfacció de saber que som garants d’un tresor insubstituïble; d’un abismal bagatge de temps, existències i esperances; de milers i milers d’escrits vessats des dels pensaments. Garants del memoràndum més íntim de la humanitat: la literatura.