Les Trobes, redivives

El 25 de març de 1474 es va celebrar a València un certamen marià dedicat a la immaculada concepció de la Mare de Déu. Aquell certamen poètic religió ni era el primer ni era l'últim de la llarga sèrie coneguda, però anava a esdevenir ben transcendent, per un fet que representava la més absoluta modernitat de les gents del cap i casal: el certamen va ser imprés, és a dir, va constituir un volum de paper estampat en els tallers d'una indústria que tot just arrancava i que ara coneixem com impremta. Més encara: el volum va ser el primer llibre imprés en una llengua romànica en tota la Península Ibèrica. Ara, 550 anys després, Antoni Ferrando -que ja va editar aquelles poesies formant part de la seua tesi doctoral dirigida per Manuel Sanchis Guarner-, trau a la llum una nova edició emparada per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València i per la Universitat de València.

Les Obres o trobes en llaors de la Verge Maria recullen el certamen convocat pel virrei de València, Lluís Despuig, mestre de l'Orde de Montesa, i foren estampades per l'alemany Lambert Palmart, amb la intenció de crear un cançoner amb aquella temàtica religiosa i mariana, però també amb la importància afegida de recollir els detalls de l'organització de la festa literària, que també es convertia en un esdeveniment social i que, com ha destacat Ferrando en el seu pròleg, serviria de pauta per a la realització de certàmens futurs i per a la seua publicació posterior. Estampar aquelles poesies de circumstàncies -de les circumstàncies contretes de cada convocatòria "parroquial"-, significava clarament dotar-les d'una major projecció que el manuscrit original o la recitació pública no tenien.

És evident que la temàtica d'aquelles composicions de molt diferent qualitat i que provenen de nombroses i també diferents mans -des de Joan Roís de Corella a Jaume Roig, passant per un escrivà de nom Lluís Garcia, no poden entusiasmar-nos, ara, si les llegim des de la nostra cultura contemporània. Els objectius d'aquell món que li feia voltes al misteri de si Maria era "immaculada" ja en el moment de la seua concepció -al primer instant, diran els barrocs-, o just després d'aquell moment precís, ara són tan llunyans als nostres interessos que amb prou pena hi haurà un grapat de joves que sàpien a què ens referim. Però en aquells textos hem de buscar el sabor d'aquell segle XV valencià que vivia un esplendor artístic, musical, literari i econòmic en definitiva. Els homes i les dones que escoltaren aquells versos per primera vegada, segurament els varen gaudir. Ara, gràcies a Ferrando -i amb un pròleg del nostre arquebisbe, Enric Benavent- aquelles paraules es fan vives novament, i ens arriben com una peça literària arqueològica d'un valor inestimable