Les falles que es lligen: grans històries per redescobrir la festa i no deixar el foc s'apague

“És un poble sencer que consagra així el seu esforç al no-res”, deia Eugeni d'Ors sobre el poble valencià i la passió per les falles. L’escriptor falangista ho veia com un exercici nihilista absurd, al qual Joan Fuster contestava: “Davant d’una falla que es crema, ens sentim afalagats de poder permetre’ns el luxe d’una destrucció injustificada, o gaudim amb l’espectacle sumptuós de l’incendi, o ens arravata l’embriaguesa mateixa de l’al·lucinació popular”. I deia més: “No han estat res la joia, la pràctica de la jocunditat, la rebolica de set dies alegres? No és res aquesta mateixa apoteosi lluminosa i brava amb què culmina la festa? Ací, el foc és joc. Si en la frase de d’Ors substituïm ‘no-res’ per la paraula ‘joc’, l’expressió serà vàlida”.

A més de joc, caldria afegir una altra consideració: les falles són també lectura. De fet, són molts els noms d’escriptors i escriptores que han ambientat les seues novel·les i textos a la festa popular valenciana, entre ninots, art efímer i flames. Començant pel mateix Fuster, que a la seua obra Combustible per a falles, publicat originalment el 1967 i recuperat a Bromera a principis dels dos mil, reunia textos que reflexionaven sobre el sentit i les arrels de la festa. I continuant pel nom d’un particular referent de la literatura de falles: Amadeu Fabregat. La seua novel·la Assaig d’aproximació a ‘Falles folles fetes foc’ va guanyar el Premi Andròmina i l’editorial Tres i Quatre la va publicar en 1974. Era un text sorprenent, complex i ple d’enginy metaliterari que significava el debut d’un autor que no tornaria a publicar fins cinquanta anys després. Al marge de la singular carrera de Fabregat, l’any 2019 Perifèric edicions va reviscolar Falles folles fetes foc amb una edició revisada que és tota una joia.

De la singularitat de culte a la més popular gesta d’Enric Aguilar, creador del famós joc de cartes La Fallera Calavera de la qual trobem una novel·la il·lustrada, publicada el 2015 per Sembra Llibres, responsables també d’una versió dramatitzada de l’obra. Una història divertida, satírica, que uneix els dos mons dels quals parlem: les falles enteses com a joc i com a lectura. La Fallera Calavera és, per dret propi, un dels fenòmens culturals més destacats dels últims anys.

Cal mencionar també la tradició del Premi Novel·la i Falles de Cullera, que sol publicar també Bromera, per on han passat autors com Leo Climent amb les novel·les Cullera runner i Per la senda de les flors, o Jordi Colonques i Joan Canela amb la brillant novel·la negra Monumental. L’últim guardonat és el poeta valencià Jesús Giron Araque amb A sang i foc, ambientada en la proclamació de la fallera major d’un xicotet poble anomenat Bellriu. Una premissa amb ecos de Quatre dies de març, de Salvador Barcells. Totes amb les flames, els ninots i la celebració fallera com a element essencial de la trama.

I no podem oblidar una novel·la trepidant com Els Devastadors de la Flama: el misteri de les falles fosques de Marc Balaguer, que obtingué el VII Premi Diafebus de Novel·la Juvenil en 2024. Una trepidant novel·la d’aventures publicada per Llibres de la Drassana ambientada en la València de l’any 1874. I si pensem històries per als més menuts de la casa, no pot faltar una menció a Carles Cano, que ha traslladat la passió i el pensament crític i satíric de les falles als més menuts molts anys. Perquè les falles no sols es viuen al carrer i al casal durant una setmana de rebombori, també es lligen tot l’any.

Suscríbete para seguir leyendo