Vers lliure
Divendres fou el Dia Mundial de la Narració Oral i l’endemà, el 21 de març, el Dia Mundial de la Poesia. Semblava l’ocasió ideal perquè La Casa Cantonera, l’espai cultural més alternatiu d’Algemesí, programara «Improvocant», un concert participatiu de cant d’estil amb les veus de Tatiana Prades, Trini Carballo, Isabel Cifres i Josep A. Aparicio, Apa i les frases improvisades del versador Josemi Sánchez, acompanyats pels músics de La Xata de Godella.
El públic hi va participar anotant idees i situacions que Josemi transformà en cinc terços o versos de set síl·labes que sonaren per la de l’u, per la de l’u i el dos, per la de l’u i el dotze, riberenques i encara hi hagué ocasió per a sentir albades. Un luxe de concert que, com tot allò preciós i efímer, s’ho endugué el vent, però quedà al cor.
El cant d’estil és el nostre rap, les cobles improvisades per a lloar, enamorar, avergonyir o senzillament fer riure mentre el cel ens escolta. Al ras o al caliu d’una foguera les històries contades o cantades ens parlen de nosaltres, del bé del mal, dels temes eterns: l’amor i la mort i tenim molt a prop un museu capaç de contindre tota aquella màgia, organitzar-la, estudiar-la i explicar-la: els parle de L’ETNO, el Museu d’Etnologia de la Diputació de València. Els meus companys, a través de les exposicions permanents i temporals; però també de projectes col·laboratius com Cap Falla sense foto o Espanta la por, ens fan partícips de la gran tasca de preservar la memòria oral i escrita i projectar-la al segle actual. Demà, dimecres, a les 18.30 h lliuraran el XV Premi de recerca Joan Francesc Mira que té l'objectiu de contribuir a la investigació, l'estudi i la difusió de l'antropologia sociocultural i el rebrà un bon amic, Miquel Puig i Cuadau, per l’obra titulada En amo.
La mare de mon pare vingué de Guadassuar, fugint de la fam i del treball forçat de criar 11 germans més menuts que ella, per a estar en amo a Algemesí. Servituds esclaves i treball infantil justificats per la necessitat d’ajudar a la família i que sempre han tingut en les dones i els menuts de casa la mà d’obra callada i dòcil amb què nodrir una societat injusta.
L’ETNO fou elegit Museu Europeu de l’any 2023, és molt fàcil saber per què.
