El Morenet

El 14 de desembre de 1888 l’Audiència de València condemnà Ramon Castelló, més conegut com "el Morenet", a una pena de 14 anys, huit mesos i un dia de presó per homicidi. El delicte havia sigut comés el 26 de juliol anterior, quan, segons explicà la premsa, la víctima, Vicent Ferrer, "se hallaba en la taberna de Ramón Ubach, situada en la calle de la Marina del Grao, por completo embriagado, provocando al tabernero y a cuantos estaban en la casa".

Els testimonis relataren que ningú no pareixia fer cas del bufat. Fins que, de repent, el Morenet, que seia en un racó, "se levantó de su mesa y se fue en derechura al Ferrer, atravesándole el corazón de un navajazo". El fiscal sol·licitava 15 anys de presó per a ell; mentre que, amb l’esperança d’una rebaixa, l’advocat defensor al·legava que "el hecho ocurrió en riña tumultuaria".

En aquell moment el Morenet tenia 37 anys. I ignorem si degué complir la pena de manera íntegra. El que sí sabem és que, en novembre de 1911, quan passava de la seixantena, els seus nom i malnom tornaren a saltar a les columnes dels periòdics, en veure’s involucrat en un nou "suceso sangriento". La Correspondencia de Valencia detallava que, un dia que passava per les Drassanes del Grau, el Morenet es creuà amb Miquel Aparicio –àlies "el Zurdo"–, un vell conegut seu amb qui "hallábase resentido por cuestiones de familia"; i que tots dos varen discutir pel motiu que, "hace tiempo", "originó sus odios, pasando de las palabras a los hechos".

Durant la refrega, el Zurdo, que portava un revòlver, disparà dues vegades, i un dels projectils impactà a l’altura de l’engonal esquerre del Morenet. La ferida, però, no degué revestir gravetat, ja que el lesionat rebé les primeres atencions en "la Casa de Socorro del Puerto" i, "después de curado, ha sido trasladado a su domicilio". Clar que, coneixent com funcionaven els hospitals a finals del segle XIX i principis del XX, també és probable que l’enviaren perquè no disposaven de llit; o perquè preferien que es morira a casa. Siga com siga, és quasi segur que, amb posterioritat a aquella data, el Morenet no tornà a protagonitzar cap gesta digna de ser ressenyada pels diaris.