La narració oral perviu i és essencial per a guanyar nous adeptes a la lectura

Tot va començar a Suècia, a principis dels anys noranta. Al país escandinau se celebrava, coincidint amb l’equinocci de la primavera, una festa anomenada 'Alla berättares dag', que vindria a ser 'El dia dels contacontes'. Una festa que, amb els anys, va anar aconseguint popularitat en diferents comunitats arreu del món, amb la idea de fer valdre la narració oral com a patrimoni cultural de l’ésser humà. Tot allò en temps on l’atenció dels més menuts encara no estava segrestada per les pantalles dels telèfons intel·ligents. En l’actualitat el Dia Mundial de la Narració Oral, que se celebra cada 20 de març, afronta reptes nous i mai vistos.

“Crec que és absolutament necessari mantenir la narració oral, per moltes raons”, ens diu Carles Cano. Sap de què parla: Cano és locutor, guionista, poeta visual i contacontes. Un ofici, aquest últim, que l’ha dut a participar en festivals internacionals. La narració oral, ens diu, “té uns beneficis socials i culturals evidents”, donat que segons ell, “a la literatura s'entra per la veu, s'entra per la paraula, no s'entra per la lectura perquè molts xiquets encara no saben llegir quan entren en contacte amb la narració oral. És el primer pas per arribar a voler llegir i saber d'on ixen les històries que ens han contat a l'escola, que hem escoltat en les biblioteques o que ens han contat el nostre pare o la nostra mare”.

“Contar és la manera que tenim els humans de retenir el temps, de fer present el passat, de somiar el futur”, ens diu Almudena Francés. També sap del que parla: Almudena Francés és d'ofici contacontes, i fa projectes d’animació lectora per a grans i menuts, així com recull amb la seua feina, una tradició oral valenciana valuosíssima. “Cada conte és un xicotet món: condensen els sabers de la humanitat, són una bona manera d'aprendre a posar-nos en la pell d'una altra persona, de viure moltes emocions”, però, a més, Francés també recalca que “els contes son part del patrimoni immaterial de les cultures. Escoltar contes en comunitat ens recorda que formem part d’un mateix lloc”.

Al nostre territori, la xarxa de biblioteques organitza constantment i al llarg de tot l’any, activitats i contacontes per als més menuts, que defenen i difonen la tradició valenciana. I quan la narració oral esdevé lectura, iniciatives com De Viva Veu generen dinàmiques que, no tan sols fan nous lectores i lectores, sinó grans narradors. Aquest certamen escolar de lectura en veu alta fa anys que genera un projecte educatiu al voltant de la narració oral. Carles Cano opina que “la tradició oral no s'ha de perdre perquè els nostres contes, les nostres rondalles, són el que d'alguna manera conforma la nostra manera de ser i de pensar”. I iniciatives com aquestes ajuden a mantindre la flama i la passió lectora viva. Francés afegeix que “els contes no necessiten de grans esdeveniments, son amics de l’acte íntim, d’auditoris menuts. Els contes prefereixen l’ocasió furtiva”.

Carles Cano diu que “la literatura oral desenvolupa la imaginació, ens fa viure mons fantàstics, crea relacions afectives entre els mestres i els alumnes que no crea cap altra cosa. I és més necessària que mai”. Almudena Francés va un pas més enllà: “continuem necessitant la paraula viva i així es demostra cada vegada que es conta un conte a un grup d’adolescents, aquells qui més hores passen amb les tecnologies: fan silenci, escolten de forma activa i participen de les sessions”.