La davallada de l’àngel de Peñafiel

Mesos enrere vaig parlar de la Baixada del Xiquet Jesús que, cada 15 d’agost, es realitza a la pedania de Canyada del Trigo, a la subcomarca del Carxe (Murcia). I ara voldria referir-me a una altra representació sagrada que també gira al voltant d’una davallada angelical: la que el Diumenge de Pasqua es porta a terme en el municipi de Peñafiel (Valladolid). I on qui descendeix no és cap figura o imatge, sinó un xiquet/a de carn i ossos.

D’aquesta manera, i tal com podreu comprovar en els vídeos que hi ha allotjats a la plataforma Youtube, la cerimònia s’inicia amb l’eixida de la processó des del temple parroquial. La imatge de la Mare de Déu dels Dolors –situada damunt d’una peanya, transportada a muscles i acompanyada per confrares i fidels– porta el rostre cobert amb un mocador negre en senyal de dol per la mort del seu fill Jesucrist. I, en arribar a la plaça major, els portadors/es situen la imatge enmig de les dues torres que han sigut instal·lades a l’efecte i que estan unides a través d’una sèrie de cordes.

És aleshores quan, des d’una de les torres, comença a avançar en direcció a l’altra un núvol en forma d’ou que, en arribar al centre, s’obre i permet veure un xiquet/a vestit d’àngel que, en primer lloc, amolla els dos coloms que porta a les mans; i, després, subjectat a les cordes mitjançant un arnés, i gràcies a un sistema de corrioles, comença a descendir fins que se situa en posició d’estirar el mocador que cobreix el rostre de la Mare de Déu i posar fi a la seua aflicció. Posteriorment, i davant l’alegria dels presents, l’àngel comença l’ascensió, el camí de retorn, mentre agita el drap i pica de peus en senyal de joia.

Es tracta d’un acte molt breu, d’a penes dos minuts de duració, que, com també passa a Canyada del Trigo, es desenvolupa en silenci, sense música ni parlaments; i en què tot, començant per la tramoia, està envoltat d’una aura medieval molt bàsica. De fet, és una representació plenament popular que evidencia la importància que, en el passat, degueren tindre aquests simulacres sagrats a l’hora de catequitzar i explicar la intervenció divina en els afers terrenals.