Fer-se creus

En la Setmana Santa, novament la creu serà protagonista. Més enllà de les nostres creences, és difícil escapar-se de la tradició. Potser, per eixa raó, pense especialment en la figura i en una locució que forma part del meu vocabulari: fer-se creus. Significa que ens sorprenem o ens estranyem molt davant d’alguna cosa extraordinària o increïble. Ja sé que cada vegada ens sobtem menys del que passa en la realitat més pròxima. No obstant això, sempre hi ha lloc per a circumstàncies inesperades i poc imaginables.

El cas de l’eutanàsia de Noelia Castillo ha fet que em faça creus. El debat sobre la introducció del sensacionalisme torna als mitjans de comunicació. Analitzant-ho des de la perspectiva de pare, dol més. Em sent trist també com a part de la societat. Mirant-la, podem pensar que físicament no es trobava tan malament com per a demanar l’eutanàsia. Però, no s’ha d’oblidar que les malalties psicològiques són invisibles i dures. Això demostra que no és suficient la preocupació pels problemes mentals.

Últimament, la parella del Molt Honorable és notícia. Trobe que la societat té dret a conéixer, de manera tranquil·la i transparent, la informació relativa a la concessió d’una comissió de servici. La resposta hauria de ser assossegada per part dels denunciants i de la denunciada. No vullc opinar sobre la legalitat o l’ètica del trasllat d’administració d’esta funcionària. Això sí, em faig creus que es diga que denunciar el fet és un acte mascliste. Trobe que, si fora un home el company del càrrec polític, la denúncia s’hauria produït igualment. No m’agrada que s’utilitze el masclisme en va. Hi ha massa víctimes per eixe motiu. No podem posar-ho tot en el mateix nivell.

Participe activament en els actes de la Setmana Santa. A Estivella eixiré la matinada de Dijous Sant a cantar “Las Siete Leguas de Belén”, un ritual singular mantingut pels fidels. Estaré present de matinada en el viacrucis de Sagunt i viuré la Pasqua en quadrilla. Eixa manera intensa de viure la festivitat no evita que em faça creus l’eixida de forces militars en les processons. Continua sorprenent-me. En un país no confessional, el funcionariat no hauria de desfilar en actes religiosos amb l’uniforme oficial. Ho dic des de la perspectiva del creient.

En definitiva, continua sent inevitable fer-se creus. La sorpresa sorgix mentres es pensa en una altra cosa.