La llengua de la mare de Pasolini

Per primera vegada les poesies furlanes de Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 1922-Òstia, 1975) s’han traduït al català gràcies a l’esplèndid i alhora complex treball del seu traductor, Eloi Creus (Castellar del Vallés, 1992), i el bon fer de l’editorial Godall Edicions. No és qualsevol cosa, perquè La nova joventut. Poesies furlanes (1941-1974), amb pròleg d’Adrià Targa, ha estat una etapa creadora fonamental en la trajectòria del poeta, novel·lista, cineasta, assagista i punyent i ferotge enfant terrible de l’establishment que fou Pasolini. Tanmateix, fins ara la crítica no li havia prestat l’atenció que requeria.

El treball d’Eloi Creus ha sigut complex perquè ha traduït directament del furlà i no de les traduccions a l’italià que el mateix autor va realitzar per a fer més assequible l’obra per als lectors, informa el traductor. Però, clar, com podem traduir directament d’una llengua que no parlem? Ací rau, precisament, el mèrit d’Eloi Creus. Són poesies que, a la manera d’un palimpsest, van créixer amb Pasolini al llarg dels anys amb temes, com diu el prologuista, com la pobresa, l’abús, la marginalitat i l’amor pels nois.

A més a més, cal considerar aspectes força rellevants de l’etapa furlana que van incidir en la trajectòria espiritual i intel·lectual de Pasolini. Encara que nascut a Bolonya, els estius a Casarsa della Delizia, al nord-est d’Itàlia, el poble de la mare, Susanna Colussi, on es parlà el furlà, van ser molt significatius en la seua infantesa i adolescència i la consciència plena de l’homosexualitat. L’estima per la llengua de la mare, una llengua sense cultura escrita parlada per camperols, el va portar a fundar l’Academiuta di Lenga Furlana l’any 1945 i fins i tot a traduir obres de Juan Ramón Jiménez, Verlaine, Eliot i Valéry.

Defensor de les llengües minoritàries i populars, entre elles el català, va visitar Barcelona i va contactar amb intel·lectuals catalans i fins i tot va publicar traduccions d’alguns poetes. Josep Maria Castellet diu en les seues memòries que considerava el català una llengua culta, elaborada i literària, a la qual va fer explícit el seu suport davant les autoritats franquistes. Una opressió en paral·lel a la que va patir el furlà davant el feixisme de Benito Musolini. Ara i ací, Bromera va publicar l’any 2001, El plany de l’excavadora, una antologia dels poemes escrits en italià realitzada per Josep Ballester i Enric Salom.