No a la guerra, tarambanes

Des de sempre, el cine, la literatura, l’art pictòric o el musical ens han embadalit amb retrats de monstres misteriosos que es dediquen a enverinar l’atmosfera per esdevenir amos i senyors de tot. Malauradament, les figures de l’horror també habiten les realitats del món. A diferència de les anteriors, però, aquestes ens saluden amb la cara ben al descobert i amb el suport polític d’una part de la societat que els atorga el dret a vomitar odi a la porta de casa nostra.

En 2026, podem afirmar que els fardatxos infernals continuen enfurismant tot deu. D’ací i d’allà. No importa el nom de les seues batalles ni la seua procedència; l’única intenció d’alguns tarambanes que ens dirigeixen és alimentar-se de males baves per arruïnar-nos l’existència. Per culpa d’aquest bestiar, experimentem en l’actualitat moments dolorosos que ens obliguen novament a llançar un 'NO A LA GUERRA' pertot arreu, amb la mateixa convicció amb què ho hem anant fent des de sempre. Sí, hi tornem a ser: per enèsima volta exigim a qui es delecta parint conflictes, que pare en sec; tot i que, en realitat, caldria encaminar el clam cap a qui dibuixa el mapa del poder, és a dir, a qui vota qui mata. El ciutadà o ciutadana que tria dirigents que tiren mà de la violència física i verbal, és tan responsable com ells dels drames que fuetegen part del nostre món.

A pesar de tot, però, gràcies a l’educació i a la bondat que encara ens acaronen l’esperit, comptem amb els defensors de les llibertats que es posen en marxa per salvar-nos de l’empatx generat per les males bèsties. I es llancen a refrenar genocidis; a detenir dictadures; a evidenciar públicament agressions culturals i lingüístiques; a reclamar justícia davant de l’abandonament d’ancians malalts o d’habitants perduts en àrees inundades... Així és com una vegada més, aquests dies, milers i milers de persones es proposen farcir els budells pudents dels monstres amb reivindicacions, proclames, denúncies i protestes, a fi de rebentar-los. Ho aconseguiran? Ho aconseguirem? És ben possible, si recuperem i enlairem la bandera de l’empatia, que és com dir la de la solidaritat rotunda i emprenedora.