Vinaròs i el castellà

Tinc una bona colla d'amics de Vinaròs que m'estime moltíssim. Uns parlen en valencià i els altres en castellà, per orígens familiars o per haver estat educats en aquella llengua, en un temps en que la nostra estava mal vista en segons quines famílies. Mai, però, cap d'ells ha mostrat cap rebuig cap al valencià: ni els que l'usen cada dia ni els que l'usen poc o gens. Fins i tot els que són clarament d'ideologia política conservadora m'han demostrat un afecte ben sincer a la llengua en què, inclús, s'han arribat a llegir alguna de les meues novel·les. Cap queixa, mai, sobre la matèria lingüística: ni sobre la seua seua presència als carreres -claríssimament majoritària-, ni sobre els usos administratius o educatius que se'n fan. Més bé, tot al contrari: entenen que saber i usar dues llegües és un signe de riquesa cultural i tenen clar que s'ha de fomentar l'ús de la que, per raons històriques de sobres conegudes, es troba en una situació minoritzada.

Tot això ho dic perquè m'ha sorprés negativament l'actitud de l'alcaldia d'aquella localitat del nord valencià -que parla un dialecte compartit amb el sud de Catalunya, per cert, i que no entraria de cap manera en els diccionaris del famós "valencià de poble" d'alguns-, quan ha aprovat que els carrers de la ciutat hagen d'estar necessàriament amb rètols en les dues llengües oficials del territori valencià -i més usos administratius en detriment del castellà- fent una clara i evident passa endarrere respecte al que és la realitat sociolingüística vinarossenca actual.

Desconec quins motius hi ha darrere una maniobra tan poc afortunada i trista per als valencians i, en especial, per als fills de Vinaròs. Una ciutat emblemàtica del nostre país, amb una història important, un present potent i un futur destinat a ser el cap evident d'una zona que s'estén als dos costats de la Sénia, no pot, de cap manera, fer un retrocés tan absurd en l'ús del valencià a l'hora de retolar els carrers de la localitat i en la denominació del topònim de la població. Senzillament, és una mesura anacrònica.

No sé quines possibilitats hi ha de revertir l'acord. No sé, tampoc, quina serà la seua aplicació real, si el tema va endavant. Conste que no estic a favor de cap violència contra aquells que ho han aprovat. Però els demanaria, en nom meu i segurament també dels amics que tinc a Vinaròs, que s'ho facen mirar dues vegades. Que no vagen contra la història, sinó a favor de la modernitat i del progrés de les nostres societats. En fi: que per damunt de les sigles dels partits hi ha d'haver el seny o el trellat. Qualsevol dels dos em va bé i qualsevol dels dos dirà, a aquell equip de govern, que el valencià no fa mal a ningú.