Llavors literàries

Dijous passat, a més de ser Dijous Sant, fou també el Dia del Llibre Infantil i Juvenil. Un gènere dins de la literatura tan recent com és la consideració dels més menuts de casa com a dignes receptors de la invenció poètica.

Hem ensenyat als menuts a força de cantarelles, d’endevinalles, de jocs de falda, preparant-los per a poesies i relats que mai no arribaven. Quants lectors s’han anat perdent en el camí a la poesia i novel·la d’adults? Mire amb enveja les llibreries dels meus fills, les biblioteques escolars dels col·legis i instituts i recorde com de reduïda era la meua. La col·lecció de Bruguera em permeté acostar-me a la literatura de viatges, Jules Verne, Daniel Defoe, Walter Scott... i les historietes gràfiques d’humor: Goscinny i Uderzo amb Astèrix, Ibáñez amb Mortadelo y Filemon o l’espaterrant 13 Rue del Percebe. Mai no he sigut fan d’Enid Blyton i Els cinc; m’agradaven molt més els contes d’Ana Maria Matute, les llegendes de Bécquer i els relats de Borges. Com veuen, tots originals o traduccions en perfecte castellà.

En valencià eren els contes i rondalles que em contava el pare de ma mare, l’únic que he conegut, de rabosots i rabosotes i que gràcies a Enric Valor hem pogut preservar; persones amb el convenciment que el patrimoni oral és digne de ser conservat. Les cançons de botar a la corda, de dia de Pasqua, els jocs de paraules i embarbussaments també eren en valencià però on estava la poesia?, on les històries de por, de misteri, on els amors adolescents?

Devem als primers metres, com Carme Miquel i Enric Lluch, la percepció que els calia ser, a més autors, creadors d’històries per als alumnes en la seua llengua i parlant-los de la geografia i la història que tenien més pròxima. Hui la nòmina d’autors de literatura infantil i juvenil en valencià és esplèndida, en quantitat i qualitat i destaque també la quantitat de premis que s’hi dediquen. He de dir, per no faltar a la veritat, que en la gran majoria de casos no tenen la dotació econòmica ni tampoc el reconeixement social que es mereixen. Els confesse la meua admiració als valents i valentes que gosen de crear un text pensant en un xiqueta o en un jove. Som mons tan diferents! És tan fàcil caure en un text pueril com alliçonador i són les primeres lectures les que més recordarem tota la vida.