Recordar a Josep Piera és llegir-lo: com descobrir una de les veus imprescindibles de les nostres lletres

“Ho va ser tot. El mestre i l'amic”, ens diu la poeta d’Oliva i amiga de Josep Piera, Àngels Gregori. “El mestre etern i l'amic incondicional. L'interlocutor. Algú que ens va ensenyar a mirar. A observar el paisatge i les seues gents. Deixa algunes de les pàgines més altes de la literatura catalana del nostre segle. I un llegat immens”, diu Gregori, emocionada. Amb ella coincideix Vicent Olmos, editor d’Afers, qui recentment li publicà el seu últim llibre de viatges, 'Tot són ones'.

“Josep Piera és un referent indiscutible de la literatura catalana al País Valencià. Val a dir que el 2023 va rebre el Premi d’honor de les Lletres Catalanes. La seua obra és immensa i abraça des de la poesia fins a la novel·la, l’assaig, des del gènere biogràfic al de viatges”. I afegeix que “editar el seu llibre 'Tot són ones' va ser tot un honor. Un plaer recuperar alguns dels seus primers escrits molt autobiogràfics que permeten identificar el Piera de tota la seua carrera com a escriptor. Pep Piera és el nostre gran escriptor de la mediterraneïtat”.

Així, amb aquesta veneració i emoció, parlen d’ell persones que el van conéixer. Ara queda la curiositat i responsabilitat del lector i la lectora: si vol saber com era Josep Piera, qui era, què opinava i perquè és una figura fonamental de les nostres lletres, cal llegir-lo. Però la seua obra és vasta i diversa, així que, per on començar?

Qui escriu aquestes línies el va descobrir amb un text autobiogràfic que es llig com una novel·la, especialment recomanada per a lectors cinèfils: 'Puta postguerra', publicada per Edicions 62 l’any 2007. Un llibre on, a través del cinema, Piera recorda una època dura i feixuga, però nostàlgica i plena de tendres i divertidíssims records d’infantesa i joventut. Amb aquest segell també va publicar 'Joc de daus' l’any 2012, on recorda la seua vida de forma més juganera formalment més literària. Més recentment, aptes per descobrir la seua vida, Institució Alfons el Magnànim va publicar dos volums de memòries: 'Els fantàstics setanta 1969-1974' i 'Canvi de rumb. Els fantàstics setanta 1975-1979'.

Per a llegir la seua poesia, és bo aproximar-se al que escrivia aquells anys que ha retractat també biogràficament. Parlem de poemaris curtets com 'RENOU: la pluja ascla els estels'. 'RENOU', publicat l’any 76 per 3i4 i encara disponible en algunes llibreries i biblioteques, però també un títol essencial de la seua veu poètica, no tan fàcil de trobar, com 'El somriure de l'herba'. Fa poc més d’una dècada, Bromera va publicar 'El temps trobat' i Andana va publicar alguns versos del poeta de Beniopa il·lustrats per als més menuts per Amaia Arrazola en el bonic 'L'art antic del crit escrit'. I, de nou des d’Institució Alfons el Magnànim, es va fer una llavor de documentació amb l’ambiciosa obra de quasi 500 pàgines, 'Poesia completa 1971-2018', amb pròleg de Maria Josep Escrivà i epíleg de Jaume C. Pons Alorda.

Dels llibres dels seus viatges, ja hem parlat de 'Tot són ones', publicat per Afers, un gran retrat del sentiment de pertinença dels països banyats pel Mediterrani. Però també és sorprenent 'A Jerusalem', publicat per Edicions 62, que porta l’escriptor des de la ciutat del títol fins a la Zona Zero de Nova York. I més sorprenent si cal són els seus assajos, com la curiosa història cultural de la paella publicada per Pòrtic amb el nom 'El llibre daurat', o el seu llibre de no-ficció sobre la figura de Teodor Llorente, 'El somni d'una pàtria de paraules', en Bromera.

No importa tant per on començar a llegir a Josep Piera, com acabar llegint-lo. La seua veu serà escoltada en generacions d’autors i autores valencians. Viurà, per sempre, en les paraules a les quals va dedicar la vida.