Pensar en la mona de Pasqua

Estos dies resulta difícil no estar prop d’una mona de Pasqua. És una tradició nostra que continuem mantenint viva. Tinc un forn, el forn de Begoña, paret amb paret. A més, en el poble d’Estivella estan el Forn Arbiol de 1791 i el de San José amb bons dolços. Així que em costa triar on comprar-la. No obstant això, la qüestió important no és quina menjar sinó interioritzar-la desmesuradament. La llengua té una bona locució que ho explica bé. Es tracta de pensar en la mona de Pasqua. Significa que estem distrets i distretes. Suposa que no parem prou atenció al que es diu o es fa.

Trobe que pensar en la mona de Pasqua, a voltes, és producte de l’excés de missatges que envien des dels mitjans de comunicació o de la política. Escoltem tant de tot que preferim inhibir-nos. No som conscients que, encara que tanquem les oïdes, tot continua afectant-nos. Quan no tenim certa sensibilitat per a condemnar els missatges intolerants, permetem que estos avancen. A més, implica que es reduïx la llibertat que posseïm de ser i estar.

L’últim partit amistós de la selecció espanyola ens ha de fer reflexionar. És inadmissible que les autoritats no saberen reaccionar immediatament davant crits xenòfobs. Calia haver parat el partit. Pareix que estaven pensant en la mona de Pasqua. Resulta preocupant que el partit Vox no haja condemnat el que va passar. Tinguem en compte que la radicalització de la societat arriba perquè una minoria la provoca i una majoria està distreta o pensant en una altra cosa.

No entenc per què els diputats valencians continuen sense nomenar els representants que han de defendre la reforma constitucional que permeta recuperar el dret foral. Pareix que estan pensant en la mona de Pasqua. És com si no els interessara un tema que també ells han defés. No ho acabe de comprendre. Sincerament, crec que el debat de la llei pròpia s’està fent excessivament llarg. No és de justícia. Fa que esta Espanya nostra no siga tant d’iguals com marca la Constitució.

En definitiva, mengem mones pasqüeres perquè la tradició està reservada per a uns pocs dies a l’any. Intentem, això sí, no distraure’ns davant l’arribada d’injustícies o integrismes. La consciència de ser el que es vol ser, sols s’obté quan no despistem el nostre pensament amb idees que no aporten.