Stefan Zweig i el món de hui

El món d’ahir és el de hui. Cal llegir l’autobiografia de l’escriptor austríac Stefan Zweig (Viena, 1881- Petrópolis, 1942), El món d’ahir. Memòries d’un europeu, publicada el 1942, testimoni vital de l’autor, escrita abans del suïcidi, per a comprendre fil per randa l’afirmació. No em referisc, òbviament, a la visió en gran part idealitzada de l’harmonia social i la seguretat de la societat austrohongaresa de la infància, joventut i gran part de la seua vida adulta, sinó a la dels anys trenta i la Segona Guerra Mundial, el nazisme, la violència i l’exili. Període del qual dona testimoni en les últimes pàgines del llibre.

Cal reflexionar sobre els refugiats d’aleshores que patien la violència i el genocidi per part dels nazis, que havien de fugir i exiliar-se per a evitar la mort, en gran part jueus, i l’angoixa que els generava el fet que cap país els volia acollir. ¿Recorden el vaixell Sant Lluís, que el 1939, carregat amb prop de mil persones que fugien del nazisme, no el van voler acollir ni Cuba, ni els Estats Units ni Canadà? En tornar a Europa, van acabar als camps d’extermini. Zweig escriu: “Mai una generació ha patit una hecatombe moral tan gran com la nostra”. Veritablement, l’Holocaust va ser una hecatombe al cor d’Europa.

Tanmateix, què passa ara amb els refugiats d’Àfrica, de Gaza, d’Ucraïna, del Líban, de l’Iran, de Síria, etcètera? Imaginen l’horror pel qual passaran estes famílies? La impressió d’aïllament, de bandejament social, el dolor d’haver perdut les seues cases i les seues vides per la guerra i damunt rebre hostilitat de la resta del món. Aleshores, ¿quina és la diferència entre els anys trenta i ara, al marge que tot ocorre fora de la fortalesa europea?

Els anys trenta Hitler i els nazis volien exterminar els jueus, la solució final. Però també els dissidents polítics, els gitanos, els homosexuals, la gent que no acceptava les seues regles. Ara són els sàtrapes mundials, Putin, Netanyahu, Trump, els que utilitzen el poder de la força militar sense atendre les normes internacionals per a causar guerres, morts i devastació, amb l’únic propòsit de satisfer els seus interessos. No tenen la mínima preocupació per les persones i els efectes col·laterals de l’embogida embranzida. I mentrestant, causen un dolor i un desarrelament molt paregut al de les famílies del segle passat. El món d’ahir de Zweig, definitivament, és el de hui.

Suscríbete para seguir leyendo