Jaume I en la memòria

Aquest any es celebrarà el 750 aniversari de la mort del rei Jaume I, el monarca aragonés més important per als valencians. I, segurament, el fet que haja perviscut tant el seu record i la seua imatge no és casual. Un dels aspectes que emergeixen en l’estudi del Llibre dels feits, l'obra autobiogràfica que va redactar el rei, és el paper determinant de la pròpia acció del personatge en la construcció de la seua memòria. De fet, fa l'efecte que el rei volia deixar una imatge determinada del seu regnat i va encertar a fer-ho a través d'aquelles memòries seues.

El Llibre dels feits no és únicament una narració de fets, sinó una operació conscient d’autorepresentació, en què el monarca articula una imatge de si mateix com a governant just, estratega eficaç, guerrer victoriós i, sobretot, un cristià devot. Una autorepresentació, que, tanmateix, no es desplega en el buit. El rei, a la llum de la producció trobadoresca del període, era una figura inicialment objecte de crítiques i tensions, especialment en relació amb la política occitana. És a dir: els qui podien parlar d'ell, segurament malparlaven i el rei ho sabia.

Aquestes veus, lluny de ser anecdòtiques, posaven de manifest que la imatge del rei s'anava a construir des d’un principi en un espai de confrontació discursiva, atés que la cultura occitana li reclamava la defensa dels territoris del sud de l'actual França contra el poder de París. Amb el pas del temps, però, es va produir una transformació significativa: la crítica deixà lloc a l’elogi i la figura del monarca va ser progressivament incorporada a un repertori de valors cavallerescos i cristians que en fixen una imatge positiva i exemplar.

Els planhs trobadorescos, en particular, constitueixen un moment clau en aquest procés, en tant que contribueixen a consolidar una memòria laudatòria que esdevindrà hegemònica. Foren redactats després de la mort del rei, el 1276. I quan u es mor, sempre és bo. O quasi sempre.

Ara, set segles i mig després del seu decés a València, la imatge del rei és una altra ben diferent: cavaller cristià, conquistador i fundador de regnes, legislador, etc. La imatge que va deixar ell mateix escrita, en la seua crònica dictada per ell, redactada per col·laboradors íntims i supervisada segurament quasi fins a la fi de la seua vida pel propi monarca que devia ser ben conscient que allò seria realment el seu testament per a la Història, com de fet ho ha estat.

El Llibre dels feits és una obra magna. Si hagués estat escrita en francés, en anglés o en castellà, seria una obra d'abast universal. No ha estat així. Però és inexcusable que un valencià no l'haja llegida mai.

Suscríbete para seguir leyendo