El MUViM obri el seu fons artístic amb l'exposició de setze peces de bronze dels segles XIX i XX

Una mostra amb 16 peces de bronze, esculpides per artistes valencians pensionats per la Diputació entre els segles XIX i XX, obri el programa de divulgació del patrimoni cultural de la corporació provincial en el MuVIM. L'exposició ‘Cossos fosos en el temps’ pot visitar-se, amb accés lliure, fins al pròxim 14 de juny a la sala Jerònima Galés. El president, Vicent Mompó, destaca “el gran valor escultòric d'obres poc conegudes per al gran públic, que obrin una nova etapa en el Museu d'Art de la Diputació donant visibilitat al ric patrimoni artístic que té la institució”.

Vicent Mompó es referix al “ambiciós programa de restauració, posada en valor i divulgació del patrimoni de la Diputació que no es troba en els museus públics; milers de pintures, escultures i obres d'art en diferents suports que volem acostar i compartir amb la ciutadania”. Per part seua, el diputat de Cultura, Paco Teruel, aplaudix la iniciativa i apunta que en este primer capítol “trobem obres d'artistes pensionats per la corporació entre mediats del segle XIX i principis del segle XX, a través d'un programa que va permaneixer dècades actiu i en el qual es van formar generacions d'escultors valencians entre la tradició acadèmica i les inquietuds de la modernitat”.

Entre les peces exposades a la sala Jerònima Galés del MuVIM destaquen ‘El Vagabund’ d'Ignacio Pinazo; ‘L'arquer’ de Rafael Pérez Contel; la ‘Pietat’ d'Antonio Martínez Penella; la ‘Lloança a Déu’ de Miguel Ángel Casañ; ‘El canterer’ i ‘La banyista’ de Rafael Pi Belda; i el ‘Aquil·les moribund’ i ‘El xiquet de la trompa’ d'Emilio Calandín. Totes les obres que es presenten en l'exposició, reunides ara en un espai públic, formen part de la col·lecció d'art de la Diputació de València i procedixen de les seues diverses dependències institucionals.

Ric patrimoni en bronze

El cap d'Exposicions del MuVIM, Amador Griñó, assenyala que la Diputació “compta amb un ric patrimoni escultòric en bronze poc conegut, i esta mostra tracta de donar la volta a la situació, atorgant a eixes obres la visibilitat que mereixen”. Griñó explica que l'exposició “proposa un traçat temàtic més que un recorregut cronològic, amb la intenció d'acreditar la continuïtat de determinades constants en la figuració escultòrica al llarg del temps, i per a evidenciar com unes certes idees, gestos i mirades sobre el cos tornen una vegada i una altra amb noves formes”.

El responsable del programa expositiu del MuVIM ha posat en valor les pensions artístiques de la Diputació, fruit de les quals conservem, dècades després, “un patrimoni escultòric de valor incalculable, on l'etern i el fugaç conviuen en equilibri: la serenitat clàssica al costat de la vibració contemporània, la memòria del mite junt amb l'experiència quotidiana”. “El cos és ací mite i emblema, des de l'Aquil·les moribund fins a l'Arquer o la Banyista, amb els quals els artistes transformen l'anatomia en metàfora”, apunta Amador Griñó, qui detalla que el bronze “no sols reproduïx, també interpreta, modelant músculs i plecs per a contar històries silencioses”.

Al costat d'estes figures nues o quasi nues, la mostra exhibix peces de personatges vestits com ‘Vinatea’, ‘El duc de Gandia’, ‘El vagabund’ i ‘El ferrer i la seua família’, que “porten al metall la història i la vida quotidiana, des dels plecs de les vestidures i les ferramentes de treball fins a les mirades i postures que fan del bronze un arxiu d'experiències”.

La comissària

La doctora i catedràtica d'Història de l'Art Contemporani Carmen Gracia, una de les més prestigioses historiadores de l'art valencià, va inaugurar a Nova York la primera exposició rellevant dedicada al patrimoni de la Diputació de València (1991). Ex directora del Museu de Belles Arts, Carmen Gracia va ser també la primera historiadora que va catalogar el patrimoni de la corporació provincial a través dels artistes pensionats.

Suscríbete para seguir leyendo