Fugint dels llops

La lectura del llibre del periodista Vicent Garcia Devís (Foios, 1958), Akiva. Fugint dels llops (Austrohongaresa de Vapors) m’ha recordat una colpidora fotografia d’un grup d’infants, amb els uniformes de ratlles, darrere de les reixes d’un camp de concentració de la Segona Guerra Mundial. Les seues mirades són duríssims colps a l’estómac de la sensibilitat humana. Passaran els anys, les dècades i els segles, i encara fustigarà l’enteniment, com una ferotge daga afilada, que humans exterminen humans, que no han comés cap delicte, i fins i tot són persones excel·lents, pel senzill fet de pertànyer a una ètnia, religió o creença determinada.

Cal dir-ho de nou, i amb veu alta, malgrat les manipulacions retòriques del genocida Netanyahu, l’Holocaust continua sent una de les ferides més sagnants de la història de la humanitat. Per esta raó, justament, el llibre de Garcia Devis és una magnífica aportació, i una denúncia també, sobre una família jueva, establida a València, que va patir la violència del nazisme. I el nazisme, el desarrelament, la incertesa, l’exili forçat, la va portar al suïcidi.

L’autor descriu amb una gran força narrativa i excel·lent documentació les vicissituds i el context històric, social i humà, de la família Bacharach i, amb ells, els oprobis i les ignomínies que van patir els jueus a l’Alemanya de Hitler. Akiva Bacharach, la dona, Friga, i els fills, Jakob i Stefanie, fugiren de Munic el 26 de novembre del 1935 i s’establiren a València, on vivia el germà, Hugo Bacharach, un emprenedor relacionat amb l’alta burgesia valenciana amb diferents negocis d’exportació i importació que anaven vent en popa.

La família d’Hugo compartia vacances a les Vil·les de Benicàssim i els espais d’esbarjo de l’alta burgesia amb els Noguera, els Boluda i els Gómez-Trénor, entre d’altres. L’acollida hauria d’haver sigut, en principi, satisfactòria. Però arribaren mesos abans del colp d’estat de Franco i, amb la victòria del Front Popular, l’ambient que s’hi respirava restava enrarit i contaminat per la crispació social. Akiva i la família no van poder suportar la pressió. Paradoxalment, com escriu el periodista, aquelles famílies de l’alta burgesia d’ací i d’allà van tindre bones relacions amb Franco. Però esta és una altra història. Al capdavall, no puc més que recomanar la lectura d’este excel·lent llibre davant tanta estultícia: una fotografia, recuperar la memòria d’una família, Akiva, Friga, Jakob, Stefanie, que fugint dels llops va caure a l’abisme.