Som futur

Fa unes setmanes, va començar la campanya anual de les Trobades d’Escoles en valencià, una festa entranyable on es reivindica, des de fa dècades, l’ús de la nostra llengua. Centenars i centenars d’ensenyants, alumnes, famílies i autoritats celebren allò que ens representa per damunt de tot: el valencià. Enguany, amb un lema, “Tenim història, som futur”, tan gallard que m’anima amb un rebot d’eufòria i de confiança. Tenim història? I futur? Per descomptat que sí.

Tenim una terra de cultius i gent que l’estima, l’estudia i hi treballa sense pensar a traure’n cap profit que no siga la satisfacció de dignificar-la. No deixarem mai d’aplaudir-los perquè arreceren un món agrari que una bona part de la ciutadania aclama però que pocs adoben amb recursos eficaços. Tenim una llengua antiga i noble, adherida a l’alé de qui vol enfortir-la i rescatar-la de les amenaces que la constrenyen. També tenim qui ha procurat preservar paraules a través del temps o qui les ha recuperades perquè ara ens alegren el paladar. Tenim el goig d’escoltar qui explica honestament la nostra crònica de vida per recordar-nos d’on venim. Tenim el plaer dels artistes que reflecteixen la bellesa que habitem per acostar-nos-la a les portes del cor. Tenim la mar eterna cosint randes d’escuma a les faldes de casa, i els homes i dones que es desviuen per conservar-la lluny dels vòmits contaminats de la humanitat. Tenim comarques farcides de noms i de malnoms, de rondalles centenàries i d’arrels compartides. I tenim, ara i ací, milers de persones orgulloses dels seus orígens, del camí recorregut a cavall de les memòries dels avantpassats que ens han permés ser qui som, com som i indicar-nos qui no hem de ser.

Per això, encara que els dirigents de l’oblit valencià que es reclamen descendents d’una cultura però que en defugen l’herència, fomenten sense descans enroscar-nos el coll amb decisions que aspiren a ofegar-nos la identitat, els serà enrevessat aconseguir-ho perquè ens tenim a nosaltres, poble valencià. Perquè, perseguint l’eco d’Escola Valenciana, direm que som l’autèntica història del demà que ens espera. I cap allí avancem.