Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Cent anys de l’Associació Valenciana de Persones Sordes

Baltasar Escrivà durant la conferència sobre l'activitat de l'AVS

Baltasar Escrivà durant la conferència sobre l'activitat de l'AVS / Rosa Camps

Rafael Roca

Rafael Roca

València

Aquests dies l’Associació Valenciana de Persones Sordes (AVS) celebra el centenari de la seua creació, que es remunta al 4 de febrer de 1926, el moment en què es fundà la Societat de Sordmuts de València. Amb anterioritat, a la Capital del Túria existien dos centres educatius específics: el Col·legi de Sordmuts i Cecs, que fou impulsat en 1885 pel metge de renom internacional Faustí Barberà i Martí, que era originari d’Alaquàs (l’Horta Sud); i l’Asil de Sant Josep per a Sordmuts i Cecs, que inicià les seues activitats en 1914.

Passava, però, que una vegada finalitzada l’etapa escolar aquells jóvens sentien la necessitat de continuar reunint-se per a buscar solucions als seus problemes. I fou així com, després de diversos intents, cristal·litzà l’AVS, que fou la primera associació de persones amb discapacitat a ser creada entre nosaltres. En aquest sentit, parlem d’una entitat certament pionera, singular i simbòlica, ja que obrí el camí de la defensa dels drets d’un col·lectiu tradicionalment marginat que ha hagut de fer front a tot tipus de barreres socials.

Tinc la sort de comptar amb l’amistat d’una de les persones que més ha contribuït al bon funcionament de l’AVS. Es tracta de Josep Baltasar Escrivà Fort, que presidí l’associació entre els anys 2003 i 2012. I que, en el marc de les celebracions del centenari, el dissabte impartí una completa conferència en què repassà la història dels sords a València. Així, amanida amb una quantitat immensa de dades i fotografies, Baltasar donà notícia de l’activitat que, des de 1926 i fins a l’actualitat, ha portat a terme l’AVS. I anuncià que, el proper 7 de novembre, en farà una altra al voltant de les accions que, en benefici del col·lectiu, desenvoluparen alguns dels seus precursors, com ara: el metge i filantrop xativí Josep Sumsi Garcia (1819-1910), el ja esmentat doctor Faustí Barberà (1850-1924) –introductor de l’anomenat mètode oral pur per a l’ensenyament dels sords– i el pedagog pegolí Ferran Ferrando Garcia (1872-1956). I és que, tal com afirma M. Lluïsa Prats, actual presidenta de l’AVS, homenatjar les persones que amb el seu esforç i compromís han fet possible l’entitat és també una manera de contribuir a la construcció d’una societat més justa, solidària i inclusiva.

Tracking Pixel Contents