Somiar rotllos

La ressaca pasqüera em perseguix. Continue pensant en els rotllos. M’apassiona la capacitat de deixar-se untar suaument per una sobrassadeta. Em sent prop d’ells i d’algunes de les expressions que els acompanyen. Concretament, m’identifique amb la locució verbal somiar rotllos. Significa ser fantasiós. S’aplica a algú que imagina massa i expressa coses poc creïbles. Sovint, té un cert sentit negatiu. Suposa una burleta.

De menut, era d’imaginar i somiar rotllos. Mirava per la finestra i iniciava discursos sobre qualsevol tema. Tenia la capacitat d’improvisar-los durant un bon temps. D’aquella actitud, he heretat la possibilitat de fer brollar paraules. Ara, continue somiant rotllos cada vegada que llig una novel·la. Em fa imaginar i sentir. Per eixa raó, celebre amb alegria l’arribada del Dia del Llibre el 23 d’abril. Enguany també ho faré.

Trobe que necessitem somiar rotllos moderadament, encara que el món se’n burle. Compartisc una bona frase del papa Francesc: no oblidem de somiar. Explicava Jorge Mario Bergoglio que com més gran és la capacitat de fer-ho, si la vida ens deixa a mig camí, més n’haurem recorregut. Pense que no podem manifestar que no agrada com està el món i alhora renunciar a tindre alguns somnis. L’escriptor Joan Borja ha escrit que el missatge pacifista que manteníem de jóvens ens feia creure que deixaríem un món millor. Estem comprovant que no és així. Per tant, cal intensificar la manera de somniar. Potser les noves generacions han de buscar altres formes més exitoses que les nostres.

Imagine a voltes què seria del poble valencià si l’arxiduc Carles s’haguera quedat per a regnar-nos. Sens dubte, la nostra salut identitària diferiria. Mai ho sabrem. M’agrada pensar situacions històriques que no han succeït. Sempre he somniat rotllos amb el tema. El que sí que és evident és que la batalla d’Almansa del 25 d’abril va marcar-nos molt. Així que és important recordar-la, no per a plorar-la, sinó per a entendre com hem evolucionat. El Parlament valencià, després de celebrar des de 1994 el dia de les Corts, ha decidit no commemorar-lo. Amb gestos com eixe, renunciem al que fórem i a superar aquelles adversitats nascudes l’any 1707.

En definitiva, no ens preocupem per somiar rotllos excessivament. La humanitat no pot viure solament de practicar este verb ni de menjar l’aliment redó. Tampoc pot deixar de realitzar-ho. Un somni desitjat eixampla l’alegria del cor.