Cervera, Tom Waits i Singapur

La paradoxa de la narrativa d’Alfons Cervera (Gestalgar, 1947) és que darrere de l’estil fragmentari, amb capítols curts i una prosa aparentment poètica, prosa de la memòria, elegíaca o melangiosa, crua, tendra o cínica, tant se val, que sembla brollar més de la intuïció que d’una estructura prèviament elaborada; trobarem, per poc que escorcollem, un univers literari perfectament coherent i ben encadellat.

Amb altres paraules: Cervera no té necessitat de perfilar biografies, descriure paisatges o crear diàlegs a la manera més tradicional: no cal, no és necessari, mai no abandona el peculiar ritme de la prosa memorialista i molt sovint lírica perquè és, justament, la que estructura fil per randa la història que relata.

És el cas de l’última novel·la, Singapur (Piel de Zapa), basada en un capítol de La ciudad oscura (Víctor Orenga), una obra del 1987. Alhora que ens endinsem en la lectura trobarem uns personatges, un ambient, una història, uns espais, que a poc a poc determinen l’estructura de la novel·la. I els personatges evolucionen, i la història evoluciona, i tot va configurant lentament un espai literari ben definit. El pas del temps, la memòria, els records, són, com sempre, els eixos de la maquinària que mou l’acció narrativa.

Al capdavall, Singapur, és la crònica d’un espai, habitant de la memòria, d’un barri perifèric, suburbial, dels anys setanta i huitanta, on desfilen perdedors: joves sense futur amb ocupacions precàries, delinqüents, drogoaddictes, boxejadors, immigrants, exiliats polítics... O establiments de tota la vida que el pas del temps i la globalització ha castigat: el cinema, el quiosc, la barberia, la verduleria...

Els personatges habiten un món, presumptament entranyable, malgrat tot, que el temps arrossega lentament cap a la desaparició perquè l’entorn social i humà ha canviat. I la música, Tom Waits i Los Chunguitos i Patti Smith o el Fary: sembla que palpem amb les mans aquell ambient dels garitos i els bars que descriu Cervera amb la seua prosa melangiosa, però sempre punyent. I sobrevolant la narració, una història d’amor que va desenvolupant-se en un descampat, dins d’un Ford Fiesta vell, al bar de Rino o al Kaola. Tot plegat, és la crònica d’un espai on els seus habitants sobreviuen qui sap si amb la insòlita esperança de partir algun dia cap a Singapur, com en la cançó de Tom Waits, però la partida mai no arriba, ancorats en un barri que ha desaparegut.

Suscríbete para seguir leyendo