El conflicte i la trobada a través de les fronteres s'exposa en L'ETNO

Reflexionar sobre les fronteres com un espai de conflicte -físic i simbòlic-, però també com un enclavament de trobada. Amb eixa missió obri les seues portes en el Museu Valencià d'Etnologia, L'ETNO, el 'Catàleg de tanques' d'Escif, un artista especialista en art urbà. La instal·lació podrà visitar-se fins al mes d'octubre en el museu gestionat per la Diputació de València.

Segons informa el museu, 'Catàleg de tanques' -comissariada per l'antropòleg i professor d'Estètica de la Universitat de València, Hasan López, i pel mateix artista- convida a reflexionar sobre "com la por es desplaça del pla físic al simbòlic, i de com l'art pot convertir-se en un lloc per a reconéixer, tensar i redefinir els límits de la nostra identitat". Així, la instal·lació d'Escif es presenta com un escenari on l'art "és capaç de produir un espai de preguntes més que de respostes i l'escolta i la reflexió col·lectiva adquirixen un paper central".

La proposta 'Catàleg de tanques' invita al visitant pensar en les fronteres com a espais de conflicte, però també de trobada. Es planteja com un espai per a "imaginar formes de convivència". Perquè l'essència d'esta mostra és, segons destaquen, que la por no desapareix: es transforma. "Si el cos ja no està en perill constant, el que entra en tensió no és només la seguretat -representada per les reixes, tancaments i tanques domèstiques i frontereres- sinó també la identitat. Apareix llavors un temor menys visible però igualment poderós: la por a allò que qüestiona el que creiem ser. Nacionalitat, raça, ètnia, gènere, classe, pertinença; construccions que organitzen la nostra posició en el món i que, en confrontar-se amb 'l'altre', revelen el seu caràcter mal·leable o fràgil", emfatitzen.

En este sentit, el projecte transcendix el format expositiu tradicional. Es a dir, no s'entén com un producte final, sinó "com un element més d'una cadena" amb una anella de tancament amb forma de llibre/arxiu que veurà la llum el mes d'octubre on s'inclourà la documentació de les sessions, textos crítics i materials generats durant el projecte. Al respecte, el diputat de Cultura, Paco Teruel, ha valorat l'aposta de L'ETNO "per presentar-se com alguna cosa més que un contenidor d'objectes per a visitar".

"Encara que tinga un discurs museogràfic important el museu sempre està pendent de l'evolució de la societat, i s'obri a ella convidant a reflexionar". Així, ha apuntat que la instal·lació "forma part d'un projecte més ampli d'investigació, divulgació i creació que, baix el mateix nom, i desenvolupat en l'últim any, ha realitzat diverses activitats com a taules de treball, trobades i sessions de diàleg".

Activitats paral·leles

Durant els mesos de vigència de l'exposició es realitzaran activitats amb col·lectius, mediadores, artistes i associacions. Entre elles, les visites 'València negra i musulmana: rutes de memòria' a càrrec de les gestores culturals Esther Ejome i Deborah Ekoka, els dies 30 d'abril, 16 de maig i 28 de maig; així com la presentació del llibre de Jesús Cosano 'Teresa Terry'. La negra de 'El Puerto de Santa María', el dia 28 de maig; la xarrada 'Arxiu Negre i memòria històrica', a càrrec de Tania Safura; i el recital posterior del poeta César Brandon el 5 de juny. També, en el mateix marc, estan programades dos sessions del cicle 'Biblioteques humanes', un espai intercultural on els llibres són persones migrades que conten les seues històries de vida, en col·laboració amb València Acull. Les sessions estan previstes per als dies 30 de maig i 20 de juny.

Respecte a les taules de treball i activitats ja realitzades, destaca el llançament de la tercera temporada del pòdcast 'Els noms de la por de la biblioteca' de L’ETNO, amb guió de les antropòlogues Almudena Francés i Sara Sierra i gravat per Edu Comelles.

Un espai plural de reflexió

La resta de les accions dutes a terme van consistir en sèries de taules de diàleg i una taula redona, en les quals van participar persones migrants, activistes i investigadores residents a la ciutat de València, generant un espai plural de reflexió. Les veus de la professora de la Universitat de València i activista del col·lectiu Resistencia Migrante, Salome Carvajal-Ruiz, la sociòloga afroespanyola i activista del col·lectiu UHURU, Gabriela Nuru, l'instructor esportiu nascut al Senegal, Babacar Sené, i el sociòleg afroestadounidense i professor del departament de Black Estudies Faculty Publications and Presentations de la Universitat de Portland, Ethan Johnson, van servir per a posar en comú diferents perspectives sobre l'experiència migratòria, la identitat i la construcció d'espais segurs.

En la segona activitat van participar la investigadora Tania Safura Adam, el professor del departament d'Antropologia Social de la Universitat Complutense de Madrid, Fernando Barbosa, i la doctora en Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament i cofundadora de Bretxa. Observatori de fronteres, Ainhoa Ruiz Benedicto.

Suscríbete para seguir leyendo