Condemna bíblica a l'Israel actual

De la ira del Déu de la Bíblia no se’n lliura ni el poble elegit, o siga Israel. Els israelites molt sovint oblidaven els Manaments i tornaven a adorar els ídols de sempre, amb gran enuig del mateix Déu, que reaccionava amb amenaces i càstigs. És lògic, doncs que hi hagen creients que, de bona fe, creguen que el Déu creador hauria pogut fer un món i una humanitat menys estrictes. És recomanable, però, pensar i que fins i tot ho fem els agnòstics i els ateus, malgrat que anem per lliure.

És evident que hem tingut molt mala fortuna bíblica amb els avantpassats i encara hi ha els qui temen que amb l’herència que deixarem als nostres successors serà pitjor. Precisament un bon amic, ex-capellà que encara no s’ha desenganxat totalment de la fe, em proposa aplicar-nos la tàctica dels agostins, (l’ordre de Lleó XIV) de dedicar més temps a l’estudi i a la reflexió. L’amic em diu que si resulta tan difícil entendre alguns passatges de la Bíblia, encara és més difícil entendre algunes de les intervencions de Déu. Concretament m’aconsella rellegir la presa de Canaan, la terra promesa, començant per la ciutat de Jericó. Ell sap que la meua falta de fe és més inquebrantable que la fe que li queda a ell..

M’ha vingut bé aquesta conversa, perquè ja estic rellegint la Bíblia i concretament ho estava fent de la caiguda de Jericó i el pintoresc ensorrament de les muralles. Els israelites s’han passat tota la vida fent guerres, o rebent-ne’n, moltes considerades santes, o siga amb l’extermini dels antiisraelites vençuts inclosos i amb la implicació del mateix Déu. Moltes guerres acabaven amb l’incendi dels habitatges, seguit de l’espoli dels béns i de l’extermini de tots els habitants, vells, dones i criatures inclosos. Pensem en el que fan ara els israelites. I el fet que siga Netanjahu i el seu govern de feixistes il·luminats els intèrprets de la moral d’Israel encara fa més difícil d’entendre que creguen que disposen  d’una llicència per a matar atorgada per Déu. Jo de vegades pense que moralment no han evolucionat. Li faig aquesta reflexió i quedem que estudiarem més el tema i reflexionarem, com aconsellava sant Agustí; l’amic acaba la conversa, com té per costum, improvisant un exemple: és com si ara, recialles d’antigues cultures caníbals invocant la seua antiquíssima moral feren guerres, menjant-se els enemics vençuts. Amén, li dic.