Sant Jordi

Vaig assistir fa uns dies a l'acte organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) al Parlament de Catalunya i, més enllà de l'experiència personal altament gratificant per haver pogut recordar la figura del rei en Jaume davant un auditori tan singular, em van impressionar -i molt- un parell de coses que m'abelleix comentar ací. La primera, la "normalitat" de les coses de les quals es va parlar allà i que són, sense dubte, mostra d'una societat que des de les més altes institucions culturals i polítiques valora la seua cultura, la seua llengua, la seua literatura i, també, les persones que hi ha al darrere de tot això: els llibreters, els treballadors de la cultura, els escriptors, etc. La sensibilitat que em va demostrar el director de la ILC, Eduard Escoffet, per tot aquell col·lectiu tan important per constituir la imatge d'un poble, no és fàcil de trobar en altres llocs. Per una altra banda, tant el President del Parlament, Josep Rull, com la Consellera de Cultura de la Generalitat d'allà, Sònia Hernàndez, en les seues intervencions públiques van demostrar que es creuen "la cosa": la llengua, la literatura, la cultura, en definitiva. I tot allò, acompanyats d'una bona munió de consellers i ex-consellers i d'altres càrrecs de la política que amb la seua presència donaven suport a la cultura, com cal.

La reflexió que faig, no passaria de ser una anècdota més, si no fos perquè, mentre tot això passa al veïnat del nord, a casa nostra tenim polítics que no saben ni volen parlar la llengua del país, que inventen maniobres per desarticular i llevar cohesió a la llengua, que tergiversen la realitat per excloure autors de l'ensenyament escolar per motius del seu origen geogràfic, que neguen evidències científiques provades de fa segles, que són terraplanistes de la cultura en general i que -cosa més greu, encara-, són capaços de posar totes les trabes possibles, si en les seues files hi ha algú amb un mínim de sentit comú, que pensa que la cultura és un bé inestimable i que és un actiu que ens farà més lliures, més rics, més savis, més humans. Ens farà créixer com a persones i ser més respectuosos amb els altres; ens dotarà de millors recursos per comprendre el món i per compartir i intercanviar idees -siguen les nostres o no-; ens permetrà mirar el passat, estimar el present i somniar un futur millor. La lectura -i la cultura en general- hauria de ser una festa per a les nostres societats. Catalunya ho recorda i ho fa palés cada Sant Jordi. Han sabut convertir un mite cavalleresc del passat en un actiu de present per projectar-lo al futur. I un apunt darrer: sant Jordi també va ser el primer patró de l'antic regne de València.