Ressenya de “Sine querela. Memòries (apòcrifes) de Joan Lluís Vives”

Blay Meseguer culmina la seua intensa i valuosa dedicació a la figura i obra de Vives amb aquesta ficció literària sòlidament fonamentada en una riquíssima base documental. El resultat és una “reconstrucció” de la veu de l’humanista valencià, que comença aquestes memòries malalt, amb la notícia de la mort d’Erasme. Com aquelles estàtues que habiten discretament els espais de la ciutat, Blay fa servir el recurs de les falses memòries per acostar-nos, de manera amena i propera, a una figura fascinant de la nostra història. Al capdavall, la “veritat” pot ser documentada i imaginada alhora, precisa i ficcionada, històrica i literàriament viva.

I és que la vida de Vives no necessita ornaments per resultar extraordinària. Nascut en una València on la conversió religiosa era menys una elecció que una condemna ajornada, fill d’una família marcada per la insaciable persecució inquisitorial, la seua trajectòria el portà a París, a Bruges, a Oxford i a les corts i a les aules d’una Europa que debatia si volia ser catòlica o luterana.

El Vives que emergeix d’aquestes pàgines és un home travessat per diverses tensions: l’arrelament i l’exili, la tradició i la reforma, els fràgils equilibris de l’amistat... El seu contacte amb figures com Erasme, More, Wolsey, Cranevelt o Budé no es presenta únicament com un catàleg d’influències, sinó com una conversa viva, de vegades cordial, de vegades conflictiva.

I és ací on el títol, Sine querela, adquireix una clara dimensió. En fi, rememorar una vida marcada per l’exili i la incertesa sense caure en la queixa és ja una posició moral. No es tracta que no hi haja motius per lamentar-se sínó que Vives-Blay desgrana la vida com ha estat, no com voldria que haguera estat. Un detall, si més no, que, acompanyat de fragments autèntics de cartes i tractats, decanten el volum a l’exigència de l’historiador més que a la fabulació del novel·lista. De tota manera, no pretén l’autor confegir-ne una, tot i que també hi despunten les confidències, alegries i decepcions d’aquell notable pensador que fou Vives.