Pegar a fugir

La celeritat amb la qual actuem cada dia influïx en la presa de decisions ràpides. També fa que moltes persones s’escapen immediatament de situacions compromeses. Hi ha una locució genuïna que reflectix perfectament eixa actitud. Es tracta de 'pegar a fugir'. Significa escapar-se físicament o eludir un problema ràpidament. Expressions paregudes són 'arrancar a córrer' o 'escampar la boira'.

En el mes d’abril de 1986 vaig decidir de començar a córrer diàriament. Ja se’n complixen 40 anys. Feia un temps que practicava l’esport que va passar a formar part de la meua vida. M’ha fet pensar en la consideració que llavors es tenia d’aquella activitat. La gent preguntava si realment el que féiem era 'pegar a fugir'. No ens entenien als corredors. De fet, recorde el moment en què passí pel carrer de la Pau en la marató de 1990. Els cotxes ens envoltaven. Havíem d’anar amb compte perquè no ens atropellàrem.

Esta setmana em vaig desplaçar al Cap i Casal per a repetir la ruta dels primers anys. La feia vorejant el llit del riu Túria. Pensava en el meravellós entorn natural. Ara, està consolidat com un gran parc urbà. Ningú el discutix. No obstant això, ha desaparegut la il·lusió progressista del passat. Amb ella, es va fer el projecte. Tampoc no existix, sortosament, l’oposició radicalitzada que ho discutia tot. Si els recordes als seus hereus com criticaven la creació de zones verdes perquè deien que tornaria l’aigua al riu per a destrossar-les, callen i 'peguen a fugir'.

En el treball observem, a voltes, com davant la reivindicació d’injustícies laborals determinats directius es dediquen a 'pegar a fugir'. Diuen que els conflictes no van amb ells. També hi ha companys i companyes privilegiats. Preferixen pegar a 'fugir'. Volen evitar que ningú els pregunte per què són més valorats. De segur que molts de nosaltres hem viscut estes situacions.

L’altre dia Trump va pegar a 'fugir', obligat per la seguretat, davant un possible atemptat. Realment s’hauria quedat allí. És massa presumptuós per a apartar-se’n. Preferix 'pegar a fugir' de la marginalitat i els conflictes socials. Es dedica a reivindicar el patriotisme per a amagar injustícies i servir els seus interessos particulars.

En definitiva, intentem avançar-nos quan algú intente 'pegar a fugir' i no admeta un problema. Frenem-lo. Obliguem-lo a acceptar obligacions. La responsabilitat assumida relaxa l’ànima i enfortix la raó.