L’assassinat de Guillem

Entre les novetats de la Fira del Llibre de València, m’ha cridat l’atenció l’exhaustiva monografia que el sociòleg i escriptor Rafael Xambó (Algemesí, 1954) ha dedicat a analitzar fil per randa l’assassinat d’una ganivetada al cor pel nazi Pedro Cuevas del jove militant de l’esquerra independentista Maulets, Guillem Agulló (Burjassot, 1974-Montanejos, 1993). Això fou una matinada de l’11 d’abril del 1993, ara ha fet 33 anys, un dia de Pasqua, a la localitat de Montanejos. El jove de Burjassot només tenia díhuit anys. Anys després, i gràcies al coratge de la família i el suport social, el nom de Guillem s’ha convertit en un símbol contra la intolerància, contra el feixisme i el racisme, tan apropiat, malauradament, en els nostres dies.

'L’assassinat de Guillem: mentides, feixistes i togues' (Rebel edicions) és un elaborat estudi basat en dates històriques, anàlisis mediàtiques, socials i culturals, judicials, entrevistes a la família i amics de Guillem, etcètera, amb la intenció de demostrar, amb rigor i objectivitat, de quina manera els residus del franquisme van guanyar el relat i van influir en el juí que va eximir de culpabilitat als còmplices de Cuevas i únicament el van condemnar a catorze anys de presó, dels quals només en va complir quatre. O dit amb altres paraules, van aconseguir culpabilitzar les víctimes i eximir de gran part de la responsabilitat als culpables.

Xambó reflecteix en el llibre que aleshores hi va haver molts actes de violència de l’extrema dreta, sempre molt activa a València i amb la impressió d’una gran impunitat policial i judicial. Sense anar més lluny, l’assalt a la Societat Coral el Miquelet, o uns anys abans, la bomba a casa del mateix Joan Fuster, entre molts altres.

A pesar de tot, s’hi va imposar el relat de “baralla entre joves”, alenat per la premsa de dretes, amb 'Las Provincias' de María Consuelo Reyna al capdavant, en detriment de les motivacions polítiques, que van ser, com els fets posteriors han demostrat, l’única causa de l’assassinat. Que fou un assassinat polític ho van defendre la jutgessa d’instrucció i el fiscal. Però no fou suficient perquè l’Audiència de Castelló fera constar el mòbil polític. La lectura de la monografia de Xambó és apropiada a hores d’ara. En temps de sàtrapes, violents, mentiders i manipuladors i de partits polítics, com Vox, que han fet de l’odi i l’exclusió una manera d’entendre la política, antidemocràtica, clar.

Suscríbete para seguir leyendo